Conclusions de la Jornada revo

Defensem Catalunya del canvi climàtic. Resum i conclusions.

 

PRESENTACIONS DE LA JORNADA

GRAVACIONS DE LA JORNADA

Presentació

Neus Casajuana (revo)

La nostra civilització viu una contínua contradicció entre la promoció del creixement indefinit i l’intent fallit d’aturar l’impacte que el mateix creixement econòmic genera al planeta. El canvi climàtic és l’externalitat d’un model social i per tant hem de veure com canviar el model. Volem contribuir a l’establiment d’aquest nou model socioeconòmic que faci compatible el benestar generalitzat de la població amb la imprescindible sostenibilitat ecològica.

Presentem una proposta de modificació de la Constitució Espanyola. Els motius:

  • És un moment és oportú, la modificació de la norma està sobre la taula dels polítics.
  • En 40 anys, coneixem molt millor el risc que assumeix de la civilització si no ens prenem seriosament la sostenibilitat ambiental i climàtica.
  • El nostre benestar, la salut, la supervivència estan lligats a la salut del planeta.  Ens  cal preservar el  medi ambient amb la mateixa força i amb les mateixes eines legals amb les quals preservem el nostre dret a la vida i a la dignitat humana. Per això proposem que el dret a gaudir d’un entorn ambiental saludable i sostenible ha d’esdevenir un dret fonamental.

Hem d’evitar que les males decisions acabin convertint-se en un perjudici per a la nostra salut i benestar, el dels nostres fills i néts. Podem acabar sent els futurs emigrants que marxin del seu país per manca d’aigua.

Salvador Milà (AMB)

El conflicte mundial té, avui, dues potes:

  • Lluita per la producció/distribució (conflicte social)
  • Conflicte ambiental

Els EUA en fan negoci amb aquest conflictes, Xina en fa un ús espuri. El conflicte ambiental, o el guanyem des de les ciutats o no podrem guanyar la lluita contra el canvi climàtic.

A Barcelona, dintre del projecte “Compromís de Barcelona pel clima”, s’ha treballat en tres eixos:

  1. Mitigació
  2. Adaptació
  3. Sensibilització

Objectius de L’AMB:

  • 2011 – 2015, pressupost de reducció d’emissió de CO2”: 10%. Assolit: 11%
  • 2015 – 2030, pressupost de reducció d’emissions: 30% (42% respecte a 2005)
  • Llei 17/2017, de l’1 d’agost, sobre el canvi climàtic: Aquesta llei JA  s’hauria d’estar desplegant: tot el seu articulat i les seves disposicions.

L’impacte climàtic. Com fer-hi front

 

Frederic Ximeno explica que a Catalunya som extremadament vulnerables al canvi climàtic.Si no actuem, als voltants del 2050 aquesta serà la situació:

  • La ciutat s’aboca a un possible increment de 30 dies càlids més a l’any -amb temperatures de més de 30 graus.
  • El risc d’onades de calor a la ciutat, que equivalen a períodes de tres dies seguits o més superant els 33,1 graus de màxima, creixerà i fins i tot poden arribar a quadruplicar-se a finals de segle, de manera que es passarà de patir-ne una cada aproximadament quatre anys a viure’n una a l’any.
  • La temperatura mitjana anual a la ciutat, que ara és de 18 graus, augmentarà 1,6 graus en l’horitzó del 2050 i les nits tropicals -amb temperatures per sobre dels 20 graus- es duplicaran respecte a les 38 nits que actualment es registren cada any a la ciutat.
  • Les nits tòrrides -amb temperatures per sobre dels 35 graus-, poden arribar a ser cinc a l’any en lloc de l’única nit a l’any en què ara s’assoleixen aquests registres de mitjana.

S’agreujarà i intensificarà el risc de sequera, foc i de patir malalties: ningú no pot dir que no ens interessa millorar!

És el moment de passar a l’acció en quatre eixos:

  1. Model productiu
    a. Model de generació d’energia
    b. Model d’utilització de recursos (estalviar i reaprofitar)
  2. Model de consum
    a. 100% renovable (residus 0)
    b. Estalviar energia
    c. Consum de proximitat
  3. Model de territori
    a. Ciutats no especialitzades, modals, multifuncionals.  Viure, treballar gaudir en “km 0”
    b. Generació energètica, autoconsum (Objectiu 2050: tot energia renovable)
    c. Model de transport basat en aquest model territorial
  4. Model de ciutat
    Espai públic (no primàriament de mobilitat) : més verd, més pels vianants, més veïnal, barreja de residencial, treball i serveis

Cal un clar lideratge per part de totes les Administracions i, especialment, que vagin alineades. Hem de promoure canvis legals per evitar els “inconstitucionalismes” sobrevinguts. Impuls públic i acció col·lectiva.

¿Què hem de fer per a què el nostre planeta sigui sostenible?

Joan Majó ens ho explica que Cal una visió general, social i política de tot plegat. Defensar Catalunya dels efectes del Canvi Climàtic ¿què vol dir això?. Hem de tenir en compte el component antropocèntric i, alhora, global: el canvi climàtic és mundial. Una cosa és la contribució al Canvi Climàtic, que l’hem de reduir. Un altre és la prevenció dels efectes del Canvi Climàtic: hem de preveure, i actuar, contra les seves conseqüències.

La lluita directa contra el Canvi Climàtic, tot i ser molt important, potser no és el que més ens ha d’importar ara. Existeixen cinc fets que tenen responsabilitat en el canvi climàtic i que hem de tenir en compte:

  • La globalització asimètrica: La informació i el capital estan completament globalitzats, la resta no. I també hi ha asimetria entre el poder financer i el polític.
  • Estem caminant cap a una societat postindustrial. Ens hem de plantejar què vol dir Benestar en un món amb escassetat de recursos i excés de residus.
  • Hi ha una explosió en l’ús d’energia i en la generació d’informació, les dues coses bàsiques que necessita l’ésser humà.
  • L’excés d’informació ens obliga a un sobreesforç per analitzar i rebutjar allò que no és fidedigne. El risc és que aquest sobreesforç saturi a la societat, i com a exemple del que ens comporta aquesta amenaça tenim tant el Brexit com Trump.
  • la financiarització de l’economia. Mentre no aconseguim revertir el procés patirem i molt.

Les recomanacions:

  1. Més Benestar amb menys elements materials (inclús amb menys PIB).
  2. Menys Propietat i més Accés. De la materialitat al servei.
  3. Menys Generació d’Energia i més Fluxos d’Energia.
  4. Castigar l’economia que no crea benestar real. Eliminar la diferència entre imposició de la renda i la de l’estalvi, tornar a imposar al Patrimoni i a l’herència, baixar l’IVA.
  5. Utilitzar altres indicadors que no siguin el PIB
  6. En el pas de societat industrial a post industrial (automatisme, robòtica, informatització) hem de saber gestionar la reducció global de la quantitat de treball necessària sense reduir l’estat del Benestar: hem d’independitzar treball i renda (per exemple, amb una Renda Bàsica Universal)
  7. Un nou procés de formació continu (i de canvi cultural): competències per gestionar aquest món.

 

Polítiques sectorials

 

Eduard Furró ens comenta que l’Energia és l’eix principal i que disposem dels coneixements i les eines per transitar a un model energètic amb 100% de fonts renovables. L’actual model energètic ens amenaça  més pel seu impacte en el canvi climàtic, que per esgotament de recursos. Acaba l’era de combustibles fòssils i de la fissió nuclear, cal començar l’era de les renovables, però amb un model que possibiliti el benestar amb el respecte dels límits de la natura.

La suma d’eficiència i estalvi, més la progressiva substitució de fonts fòssils (en aquest ordre: primer nuclears, després petroli, carbó i finalment gas) per renovables ens ha de portar a zero emissions.

Entre 2015 i 2050 s’ha d’anar incorporant successivament, i en paral·lel a incrementar l’eficiència i l’estalvi, 1) l’energia termosolar i la de biomassa, 2) les bombes de calor, energia fotovoltaica, eòlica i el vehicle elèctric, 3) obtenció en massa de H2, mobilitat a gran escala i tonatge a base de H2, fotovoltaica i eòlica de gran abast, i, finalment, 4) canvi global de gas per H2. (A Alemanya, al 2018, ja hi haurà 14 línies de tren amb H2).

Hi ha tanta energia renovable que gairebé podríem dir que la podem malgastar, però cal estendre l’eficiència i l’estalvi de forma genèrica: estalviar energia (renovable o no) va de la mà d’estalviar matèria primera, ajudant a controlar el nostre actual comportament depredador i contaminador, portant els usos socials a camins de sostenibilitat.

Mario Giampietro L’anàlisi del metabolisme de les societats desenvolupades (com una societat complexa metabolitza els fluxos d’energia, aliments, aigua i minerals en generar deixalles) mostra que és impossible estudiar les emissions i el consum d’un sector econòmic individual (per exemple, el sector agrícola ) com si estigués aïllat de la resta de la societat. Els canvis representats per mètodes alternatius de producció d’aliments només són possibles si s’integren en una reorganització holística de la modalitat de producció i consum en la societat en el seu conjunt, no només d’aliments, sinó també d’altres béns i serveis.

En l’actualitat, els sectors agrícoles dels països europeus estan tancats en una situació que els fa totalment dependents de l’energia fòssil i les importacions. El que ha de canviar no son “els sistemes de producció”, sinó “el paper de l’agricultura en la societat”. L’agricultura ja no ha de ser “un procés econòmic que produeixi els béns econòmics necessaris per alimentar les ciutats”, sinó que es converteixi en “un procés social que preservi la salut de les persones, els ecosistemes, les comunitats i els valors culturals”.

L’agricultura és insostenible als països rics i també als països en vies de desenvolupament. Els problemes de sostenibilitat no es poden resoldre amb solucions tecnològiques. Requereixen canvis en els comportaments i valors normatius.  Cal fugir del business as usual i de l’agronegoci. Cal multifuncionalitat dels terrenys de cultiu i reconnexió amb la societat urbana. Afegir també que cal reduir clarament el consum de carn, especialment el de vedella. Aquí ve al cas una cita d’Einstein: “Nada beneficiará tanto la salud humana e incrementará las posibilidades de supervivencia de la vida sobre la Tierra, como la evolución hacia una dieta vegetariana.”

Pau Noy  Cal organitzar una mobilitat sostenible perquè actualment som molt ineficients. El 75% de la mobilitat no és sostenible. El més eficient de tots els modes motoritzats és el metro i el tramvia. I fa unes recomanacions als municipis perquè, com diu en Salvador Milà, “la batalla la guanyarem a les ciutats o no la guanyarem”.

Sistemes a promoure:

– Mobilitat zero emissions: principalment a peu i en bicicleta
– Encarir l’ús del cotxe
– Promoure el cotxe compartit, carsharing i carpool
– Promoure el transport públic
– Promoure la bici i la moto elèctrica, prioritàriament en lloc del cotxe elèctric que encara presenta molts problemes d’operació i costos d’adquisicio.

Amb el desenvolupament del vehicle autònom, en la modalitat compartida, es podria arribar a tenir una ciutat amb només el 10% dels vehicles actuals i un 90% de reducció de la despesa global de transport.

Eines per posar-nos en marxa

 

En Salvador Samitier ens explica la Llei de Canvi Climàtic catalana (llei 16/2017, 1 d’agost de 2018), els seus objectius i mitjans, pel que fa a mitigació del canvi climàtic i a l’adaptació al mateix, principalment. I acaba recordant-nos que es troba impugnada al Tribunal Constitucional, fet completament irracional tenint en compte que no hi ha llei espanyola al respecte i que Nacions Unides recomana que totes les administracions facin les seves legislacions.

Destaca els següents punts que el desenvolupament de la llei comportarà:

  • Garantia d’accés als recursos bàsics d’energia i aigua. Consum mínim vital.
  • Projecte de llei de prevenció de residus i d’ús eficient dels recursos
  • Projecte de llei de foment de l’agricultura i la ramaderia sostenibles
  • Projecte de llei de biodiversitat, patrimoni cultural i connectivitat biològica
  • Desenvolupament d’estratègies específiques en matèria d’energia
  • Sol·licitud de permís per a instal·lar punts de recàrrega per a VE i accés públic a l’ús d’aquests punts
  • Edificis de consum gairebé nuls (nous i grans rehabilitacions). A partir del 1.01.2018 pels públics i 1.01.2020 pels privats. Les sol·licituds han d’incloure un disseny compatible amb aquest objectiu.

Projecte MEDEAS. Jordi Solé el presenta i comenta que és una eina per a poder fer recomanacions. En la seva opinió anem tard per a respondre als riscos indicats per l’IPCC i que requereixen bàsicament reduccions en l’emissió de Gasos d’Efecte Hivernacle. Contempla 3 escenaris: El Business As Usual que implicaria un desastre absolut; Una Transició Òptima, que començaria el 2020; i una Transició Mitjana que començaria el 2030 i que requeriria reduccions molt més intenses.

Mesures necessàries:

– Reducció de la flota d’aviació i del trànsit marítim
– Increment del transport interurbà per tren
– Actuacions sobre urbanisme i infraestructures
– Gran creixement en energies renovables
– No confiar en tecnologies miraculoses futures

Joan David Tàbara es lamenta que es troba parlant al mateix lloc de les mateixes qüestions 17 anys després.La resiliència dels sistemes socioecològics depèn de les capacitats dels seus agents per aprendre, anticipar, adaptar-se i modificar les seves estructures davant canvis ambientals. Ens cal aprenentatge social i alinear polítiques i incentius climàtics amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Acabarem amb algunes propostes o idees de revo. Estan en constant revisió però inclouen la majoria de plantejaments presentats a la jornada:

  • REFLEXIONAR sobre les necessitats autèntiques i sobre com satisfer-les (la bona vida). Qüestionar el creixement econòmic infinit en un món finit.
  • REESTRUCTURAR. Democratitzar el sistema econòmic. Donar suport a l’economia social i solidària.
  • REDUIR el temps de treball i el consum superflu i tòxic. Reduir la desigualtat i l’empremta ambiental.
  • REUTILITZAR i RECICLAR. Impulsar l’economia circular, la reparació i el consum compartit i col·laboratiu.
  • REEQUILIBRAR el desequilibri ambiental i climàtic. Qui contamina paga. Fiscalitat al carboni.
  • REDISTRIBUIR Sistema fiscal just i Renda Bàsica Universal. Redistribució de treballs productius i reproductius. Perseguir l’equitat i la justícia social i ambiental.
  • RENOVAT. Investigar i promoure les energies renovables i la Generació distribuïda d’aquestes.
  • REGULAR el sistema monetari i financer, la circulació de capitals i els oligopolis, entre altres aspectes.
  • RELOCALITZAR. Promoure la producció local. Denunciar el comerç ecològicament injust.

En definitiva, revo:  rEVOLUCIONAR-nos a nosaltres mateixos/es.       REVOLUCIONAR el sistema.

FEM-HO i Ràpid!

Print Friendly, PDF & Email

No se admiten más comentarios