Energia nuclear (EN)
La supressió progressiva de l’ EN, com una energia molt contaminant, cara i perillosa, a més de prescindible, forma part del model energètic que defensa la nostre associació REVO cap a energies més netes, segures i renovables.
L’ EN de fissió, fou instaurada fa uns 50 anys i des d’aleshores molts països com els EEUU, França o Japó, n’han fet un ús intensiu. No obstant, al llarg de la historia, una sèrie d’accidents han fet que aquesta energia, pugui produir danys irreparables a curt i molt llarg termini i amb greus conseqüències per a la salut humana en el present i en el futur.
La defensa actual més generalitzada sobre l’EN és que és imprescindible per fer front al model de transició energètica davant de la caiguda de les energies fòssils i la seva contaminació.
revo , planteja breument la contraposició als arguments que valoren encara l’ EN com una energia vàlida de futur.
- “L’ EN és barata”. El pes de la matèria prima urani és petit en relació al cost total de la producció d’electricitat, fent el seu preu més estable.
No es contemplen en aquesta afirmació ni la cara gestió dels residus, l’emmagatzemen, els seus efectes i persistència en els temps – desenes de milers d’anys-, ni la reparació de danys per l’emissió de radioactivitat, ni ambientals ni socials, provocats per accidents nuclears, quan es produeix, no estan contemplats en aquests càlculs.
La vida limitada de les centrals fa que la elevada inversió de construcció s’hagi de recuperar en poc temps (menys de 40 anys). L’energia generada és barata comparada amb els costos del combustible, però no quan s’ha d’amortitzar els costos de construcció de les plantes i gestió dels residus.
2. “L’ EN té un subministrament elèctric continuat”. Aquesta continuïtat afavoreix la planificació elèctrica i estabilitat de preus. Altres fonts com la eòlica o la solar són dependents de les condicions ambientals.
El consum tampoc és fix en les diferents estacions de l’any ni tampoc el cabdal de rius i agua per a la refrigeració dels condensadors, per tant les centrals han d’anar també regulant la seva potencia i producció.
Fins i tot, donat l’alt nivell de control i seguretat, el component humà hi té una intervenció decisiva en moments de perill. L’accident de Chernobyl és un exemple de com decisions errònies del personal que gestionava la central va acabant provocant una forta explosió i, la suspensió immediata i indefinida del subministrament.
A Fukushima, fou un tsunami la causa de les averies en cadena. A causa de l’accident, les més de 70 centrals de Japó van tenir que interrompre la seva activitat durant mesos, el que demostrà que l’EN, ni és continua, ni necessària, ni segura.
3. “L’ EN és neta”. No emet gasos ni partícules d’efecte hivernacle ni contaminants. S’ha de tenir en compte que gran part del consum de combustibles fòssils prové dels transport per carretera i provoca, a més, emissions de CO2 i NO2.
Això només és mitja veritat, ja que l’urani també te despeses contaminats en la seva extracció, transport, preservació i seguretat. No és gens neta. L’ EN té una molt difícil gestió dels seus residus, els quals tarden desenes de milers d’anys a perdre la seva radioactivitat i perillositat. La radioactivitat queda a la atmosfera, al terra, a les aigües i als organismes com a mínim per decennis. Aquest aspecte no es té en compte a l’hora de valorar els riscos contaminants de les nuclears. A més, Catalunya té un dipòsit il·legal de residus nuclears a Vandellós.
4. “L’ EN és l’energia del futur”. Actualment es consumeixen més combustibles fòssils dels que és produeixen, per la qual cosa, en un futur no llunyà, aquests recursos aniran encara més a la baixa i el seu preu pujarà de manera inaccessible. Fins i tot les energies renovables no seran suficients en el futur i l’ EN, serà indispensable.
El mateix argument es pot fer servir per a l’urani, ja que aquest element és també escàs a la natura i tindrà el seu màxim de producció en un futur pròxim. Per la mateixa raó, el seu preu pot augmentar ostensiblement de la mateixa manera que ho faran els combustibles fòssils. Actualment ja s’està recuperant l’urani en el desmantellament de míssils de EEUU i Rússia. Per altra banda, hi ha el fet que l’extracció del urani en el països on s’extreu no es fa de manera ètica, amb deficiències laborals i en zones desestabilitzades socialment i políticament, situació que no es preveu que millori sensiblement en el futur.
Tenint en compte l’envelliment actual de moltes centrals nuclears, s’ha de considerar l’augment de risc d’avaries i problemes; la construcció d’una vuitantena de noves centrals per mantenir la producció actual i tenir en compte el llarg temps de construcció i entrada en funcionament.
No és sostenible ni responsable, en el sentit de deixar els problemes dels residus contaminants a les generacion futures.
Fonts: Twenergy / Foro Nuclear / Yo soy Nuclear / FAES / Flickr/ Foronuclear – ¿Qué ventajas singulares aporta la energía nuclear en un mercado competitivo?/Greenpeace – Fin de la era nuclear
Adelantado, M. 2007. Energia nuclear o energies alternatives. Ediciones atac Catalunya,5:73 pp.
