Explicar Emergència Climàtica

Xerrada: Explicar Emergència Climàtica

Introducció:

Proposta realitzada per SICOM: Solidaritat i Comunicació. www.sicom.cat @sicomtelevision

Objectiu: exercici a classe per saber si el sistema econòmic que causa l’escalfament global i contamina, garanteix les necessitats humanes ineludibles – gènere, respirar, beure, menjar, aixopluc, cura/sanitat, educació, adquisició de bens/treball/rendes, medi ambient, prosperar,
reconeixement, afecte/amor, pau..

El conte de la Pau: en Pablo i la Paz estaven a punt de tenir una filla i varen decidir comprovar si podien satisfer, per ells mateixos, les seves necessitats ineludibles i s’adonaren que no. Desenvolupament a l’aula.

Eina: presentació que acabarem de construir plegades a l’aula.

El programari s’adaptarà segons l’edat i els objectius.

El conte de la Pau està pensat per primària.

Secundària i batxiller: aprofundiment en funció de l’edat i els objectius.

Es pot considerar la participació de mares i pares.

El punt de partida de la xerrada:

Els DDHH i el concepte de salut segons la Organització Mundial de la Salut, es a dir, l’ONU.

I una idea definida per la OMS. La salut implica que les necessitats fonamentals de les persones estiguin cobertes.

Dades bàsiques

• 1946. OMS: Salut: Estat de complet benestar [qualitat de vida] físic, mental i social i no sols l’absència d’afeccions o malalties.
• Les necessitats de les persones han d’estar cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals.
• Més endavant afegeix el medi ambient a la definició. I diu a més a més de l’absència de malaltia, el benestar físic, mental, emocional, espiritual, sexual i mediambiental.

• Les desigualtats en salut són les diferències en salut que són innecessàries i evitables i que a més a més, es consideren injustes.

• Afecten:

• A les persones de classes més desavantatjades que tenen pitjor salut, moren abans, que les persones de classes socials avantatjades.
• També a les persones migrants que provenen de països en vies de desenvolupament, empobrits, que tenen pitjor salut que les persones autòctones.
• I amb les dones que tenen pitjor salut que els homes.
• I amb el medi ambient on viuen.

• Totes les persones han de tenir la capacitat d’assolir el màxim nivell de salut amb independència de:

• Classe social
• Gènere
• Lloc d’origen
• Lloc on viuen. – També dins de la mateixa ciutat -.
• La salut empitjora/millora segons la classe social, el gènere i el lloc on has nascut.
• I també segons el medi ambient on viuen.
• Aquestes desigualtats es poden reduir o augmentar segons quines siguin les polítiques socials entre les quals també les de ‘Medi Ambient’.

El sistema econòmic assegura aquests drets definits per l’OMS, és a dir per l’ONU?

Comprovem-ho..

Descrivim el sistema econòmic capitalista a través de l’energia.

• Fa 200 anys.
• Substitució d’energies renovables: sol, vent, aigua llenya.
• Fòssils: carbó, gas, petroli.
• Ús exhaustiu d’energia i materials.
• Desenvolupament.
• Desigualtats. Inequitat. Injustícia Social.
• Límits del planeta.
• En un planeta finit els recursos són finits.
• I el sistema els exhaureix.

Virtuts i no tant.

• Gran rendiment energètic.
• Desenvolupament molt ràpid.
• Els seu ús genera subproductes.
• Calen embornals / magatzems.

Males conseqüències:

• Cremar matèria orgànica, com ho estem fent, suposa contaminar l’aire, escalfar la biosfera i abocar tòxics que enverinen l’espai que habitem amb les altres espècies, la biosfera.

• Contaminen aire.
• Escalfen atmosfera: GEH.
• Generen residus tòxics que enverinen.

Medi Ambient segons OMS: Entorn saludable capaç d’evitar les malalties que es poden prevenir.

Ho és?

• Cada any moren 12,6 milions de persones per causa de la insalubritat del medi ambient.
• 8,2 per la contaminació de l’aire.
• 1,7 milions de nens moren com a mínim cada any, per la contaminació ambiental.

Anem a una altra font: l’Agència Europea de Medi Ambient.

• La contaminació ambiental causa cada any 800.000 morts prematures a Europa.
• I escurça l’esperança de vida dels europeus en 2,2 anys.
• Les morts provocades per la pol·lució de l’aire s’eleva a 8,8 milions de persones.
• -> La contaminació de l’aire el 2015 era responsable de:
• 120 de cada 100.000 morts per any en el món.
• 133 per cada 100.000 a Europa.
• Total 790.000. 659.000 es van donar en els 28 estats membre de la Unió Europea.

Catalunya

• Esdevenen unes 3.500 morts prematures cada any per afectacions derivades de la contaminació de l’aire.
• Un dia amb contaminació alta provoca, de mitjana, un augment de mortalitat prematura de l’1%.
• L’exposició continuada fa pujar fins al 5% les morts addicionals.

Població més vulnerable

• Malalts crònics, gent gran, dones embarassades i nens.
• Els nens que viuen en zones contaminades o van a escoles situades en aquestes zones tenen més dificultats: els disminueix la capacitat pulmonar i el desenvolupament cerebral i cognitiu.
• Els nens i nenes que estudien en escoles amb més contaminació atmosfèrica tenen desavantatges físiques i cerebrals respecte als que no.
• Al web de Breathe es conclou: “Estudis experimentals en humans mostren que els fetus i els nens petits són especialment susceptibles als efectes tòxics de contaminants com partícules fines en suspensió, hidrocarburs aromàtics policíclics, compostos orgànics volàtils, el fum del tabac, els metalls i l’ozó “
• Un procés similar ocorre quan el cervell s’inicia la fase de vellesa: es pot tenir una decadència del cervell més ràpida si vius en una zona més contaminada.
• La contaminació per si sola no crea les demències, però hi ha força estudis que assenyalen que les agreuja.

Esperança de Vida

• La contaminació atmosfèrica redueix l’esperança de vida i afavoreix casos de:
• malalties cardiovasculars (infarts de miocardi, ictus, arteriosclerosi …), sistema nerviós,
• mentals,
• respiratòries,
• diabetis,
• sistema urinari,
• i càncers, sobretot de pulmó.
• També és rellevant l’alt augment de les múltiples al·lèrgies que en pocs anys afectarà 50 per cent de la població.

Previsió de defuncions prematures per any pel període 2030 / 2050 de la OMS.

• 95.000 morts prematures per desnutrició infantil.
• 60.000 paludisme
• 48.000 diarrea.
• 38.000 per augment / onades de calor

Productes tòxics que poden reaparèixer per causa del canvi climàtic

• Exemples.

• Nuclears.
• Lindà.
• Permafrost.
• Amiant.

Malalts Climàtics

• Preocupen un mosquit, el tigre i tres malalties: el dengue, el chikungunya i el Zika.
• El mosquit tigre no és encara l’amenaça que pot arribar a ser.
• Amb l’augment de la temperatura, la seva capacitat de transmetre malalties, ara molt baixa, millorarà i el podria convertir en eficaç difusor de les tres malalties esmentades.
• El tigre adaptat a Catalunya és de l’espècie ‘albopictus’ del gènere ‘aedes’, el més invasiu del món.
• Per sobre de 27 ° C, el “albopictus ‘s’assembla a la” aegypti’, vector eficaç i habitual d’aquestes malalties.
• Ni el dengue, ni el chikungunya ni el Zika són malalties autòctones. Perquè arrelessin, caldria que una persona les importés i que el tigre la piqués en un estadi avançat i en condicions de temperatura alta. Difícil, sí. Però ja no impossible. Un cas de dengue autòcton, Catalunya en 2018
• A Itàlia, al Laci, el tigre perdura tot l’any i el virus chikungunya és una malaltia autòctona. S’han confirmat 176 casos. A Europa, un total de 402.

Exercicis a l’aula:

Descriure les necessitats ineludibles i quins són els seus satisfactors. Analitzar l’estat de les necessitats i els satisfactors.

Com actua el sistema econòmic sobre les necessitats i els satisfactors?

• Quines conseqüències se’n deriven?

• A benefici de qui ho gestiona?

• Negoci amb les necessitats.

Escalfament

• El clima es radicalitza. Els Gasos amb Efecte Hivernacle han superat les 414 ppm a l’atmosfera. I a 2017 i 2018 els abocaments que s’havien estabilitzat, han tornat a créixer.
• La temperatura puja a un ritme de 0.20ªC per decenni i de promig arreu del món des de l’era preindustrial: + 1.1ºC, oficialment.
• Si observem els darrers 25 anys, l’increment és de 0.25 per dècada. A Catalunya, l’augment és de 0.25 cada deu anys. Però en el darrer quart de segle ha augmentat 1ºC, a un ritme de 0.40ºC decenni.
• A la Mediterrània, la situació és greu + 1.5ºC
• Carme Llassat, professora del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona, explica que s’ha creat el Grup d’Experts de Medi Ambient i Canvi Climàtic de la Mediterrània per estudiar l’augment de temperatures, la disminució de la disponibilitat d’aigua o el procés de desertificació entre d’altres, tot plegat factors que augmentaran les migracions

CO2

El mes de gener de 2019, el CO2 abocat a l’atmosfera superava les 410ppm [ D’un milió d’unitats de volum d’aire 410 corresponen a CO2.] Mai la humanitat ha viscut amb aquesta concentració de diòxid de carboni. I les expectatives són pitjors perquè en els darrers 5 anys ha augmentat el consum de combustibles fòssils, el principal causant de l’escalfament. I també el de les emissions de CO2, que s’havien contingut amb els ‘Acords de París’ però que en els dos darrers anys han tornat a créixer: [ 1,6% a 2017 i 2,7% a 2018].

Necessitats Ineludibles i satisfactors

Desenvolupar a l’aula necessitats i satisfactors en funció de l’edat i els
objectius.

2 Exemples per mostrar la manera de treballar i fomentant la participació:

Com actua el canvi climàtic / sistema econòmic, sobre:

Aire/respiració.

Si no ho fem de manera sana emmalaltim i podem morir.

• Escalfa.
• Contamina.
• Es converteix en insalubre.
• Envia gent als hospitals.
• Se n’apropia.
• Genera PIB a costa de la salut.
• Es privatitza.
• Es pot privatitzar més.

Aigua/hidratació.

• Abans l’aigua era pública: font a l’abast.
• Ara en temps de sequera s’han tancat fonts.
• Batalla pel control de l’aigua
• Aigües públiques privatitzades.
• No utilització de recursos a l’abast: depuració i reutilització de les aigües.
• Negoci.
• Què passa amb el canvi climàtic: Escassetat i necessitat à Negoci o bé comú/públic.

Gènere: construcció a l’aula

Educació: construcció a l’aula.

I a partir d’aquí les demés necessitats i satisfactors.