11 POLÍTIQUES URGENTS PER FER FRONT A L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA A CATALUNYA

Demandes amb motiu de la Cimera catalana d’Acció Climàtica 17 de gener de 2020

Catalunya és un país insert en el món Occidental, primer responsable de la crisi climàtica, ecològica i social. Una crisi sistèmica global que afecta la població mundial i especialment als països del sud. Una crisi generada per un sistema ideològic, jurídic i de polítiques que sota el dogma del ¨creixement econòmic i del PIB¨ ve imposant un model econòmic injust i insostenible, en favor de certs poders econòmics fòssils a costa de la vulneració de drets humans, la generació de desigualtats i la destrucció de la vida en el planeta. Ja hi ha alguns països capdavanters que han començat a qüestionar el dogma del creixement del PIB i esperem que Catalunya s’hi sumi i se centri en l’objectiu d’aconseguir el benestar de les generacions actuals i de les futures futures. La crisi climàtica ha esdevingut en emergència climàtica, amb efectes devastadors i que s’estan accelerant fins i tot abans del que els científics pronosticaven. Als efectes de l’escalfament global cal sumar l’elevada dependència dels combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural) i de l’energia nuclear del nostre país, que ens situa a les portes d’un escenari de crisi energètica d’enorme gravetat.

Els moviments, col·lectius i entitats signants que treballen per la justícia climàtica presenten al Govern de Catalunya 11 polítiques urgents per aconseguir un canvi de rumb en els creixents nivells d’emissions de GEH de Catalunya i que ens permeti assolir una reducció anual d’emissions de GEH del 7,6% per arribar al total del 55% de reducció d’emissions l’any 2030 respecte als nivells del 2018 conforme reclama la comunitat científica en l’últim informe de l’ONU1. Són demandes concretes que hem prioritzat entre d’altres i que els moviments i plataformes venen reclamant, en funció de la seva urgència i el seu impacte important en la reducció d’emissions i la generació de condicions per fer habitable la vida en el nostre país.

Demandes

1.PORTS I AEROPORTS

Aturada immediata dels plans d’ampliació de l’activitat i de les infraestructures portuàries i aeroportuàries, així com de noves infraestructures viàries i de l’AVE (estació AVE a l’aeroport de Girona) per absorbir augments d’activitat. Elaboració d’un pla de reducció de línies de vols i rutes de transport marítim el 2023, prioritàriament vols curts i creuers, per complir amb els objectius climàtics l’any 2030.

Informe sobre la Brecha de Emisiones 2019 | UNEP: https://www.unenvironment.org/es/noticias-y-reportajes/comunicado-de-prensa/el-mundo-debe-reducir-las-emisiones-76-anual-en-la

2.MOBILITAT

Aturada immediata de les ampliacions viàries i implementació d’un sistema de peatge a les vies d’alta capacitat interurbana de Catalunya en combinació amb l’aplicació d’una taxa anticontaminació per accedir en vehicle privat amb baixa ocupació a la Zona de Baixes Emissions de Barcelona. Que la recaptació sigui destinada a augmentar el finançament del transport públic. NO a la proposta de tarifa plana anual per anomenada ¨vinyeta catalana¨, ni a falses solucions com a les polítiques de renovació de vehicles i el vehicle elèctric.

3. ENERGIA

Implementar l’article 19 de política sectorial d’energia de la Llei 16/2017 de canvi climàtic amb l’objectiu d’arribar a reduir el consum final d’energia com a mínim un 32,5% i a incrementar fins a un 50% la procedència renovable del consum elèctric de Catalunya abans de 2030. Transitar cap a un model descentralitzat, basat en energies netes de proximitat a través de l’autoconsum i el desplegament de xarxes intel·ligents públiques i amb un sistema de tarifes que penalitzi el sobreconsum. Prioritzar dintre de l’estratègia SolarCat (Decret Llei 16/2019) aquells projectes que responguin a criteris de participació ciutadana vinculant, especialment de les afectades pel model (territori, pobresa energètica, treballadores del sector fòssil, etc), criteris d’economia social i solidària i de comunitats ciutadanes d’energia (Directives 2019/944 UE i 2018/2001 UE). Apostar per les comunitats energètiques locals. Pressió al Govern de l’estat espanyol per establir un pla de transició pel tancament de les nuclears no més enllà de 2027.

4. RESIDUS

Prohibició de plàstics d’un sol ús. Obligatorietat de cobrir el 100% dels costos de recollida i gestió dels residus per part dels productors i implantació de sistemes de retorn d’envasos. Pla de tancament d’abocadors i plantes incineradores i moratòria a la tramitació de noves infraestructures d’incineració de residus. Prohibició incineració de residus orgànics i de tota exportació de residus a altres països.

5. SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

Reducció de la cabanya ramadera intensiva i impuls a un model de ramaderia extensiva basat en la capacitat de càrrega ambiental del territori (veure Article 14. d. Llei 16/2017 del canvi climàtic). Aprovar de forma immediata una moratòria en la construcció de granges de producció intensiva, incloses les llicències que s’han concedit els darrers anys de granges que encara no estan construïdes. Blindar el sòl agrícola encara existent. Aprovar una taxa catalana als aliments quilomètrics i als productes fitosanitaris nocius que internalitzi en el preu els impactes socioambientals negatius d’aquests productes i destini la recaptació al fons climàtic.

6. AIGUA

Garantir la gestió pública amb control ciutadà en la totalitat del Cicle Integral Urbà de l’Aigua, com a forma de garantir el dret humà a l’aigua i la participació de la ciutadania en la presa de decisions. Cal recuperar les reserves naturals estratègiques de Catalunya (aqüífers i rius), així com prendre les mesures necessàries davant l’increment dels riscos per inundació, que cada vegada són més recurrents.

7. MEDI MARÍ

Promoure la pesca de proximitat mantenint la pesquera litoral i d’encerclament dins dels límits de les capacitats de regeneració de les poblacions explotades. No donar nous permisos ni alta de vaixells ni noves activitats de pesca d’arrossegament i deixar extingir els permisos actuals fins a la total eliminació de la pesca d’arrossegament en totes les seves modalitats, litorals i de plataforma, a excepció de les pesqueres de talús, però ajustant l’esforç a les capacitats de regeneració de les seves poblacions sota criteris estrictament científics. Augmentar les reserves marines i zones de protecció de la biodiversitat, amb passadissos de connectivitat biològica.

8. INVERSIONS FÒSSILS

Assegurar que tant l’Institut Català de Finances com les entitats financeres que col·laboren amb la Generalitat excloguin nous finançaments a tot el sector dels combustibles fòssils (petroli, gas i carbó) i eliminin progressivament aquest sector de la seva cartera fins a arribar a zero en els pròxims cinc anys, reportant anualment l’impacte climàtic segons les directrius de l’Autoritat Bancària Europea. Prioritzar la col·laboració amb la banca ètica. Convertir l’Institut Català de Finances en un veritable banc públic per a finançar la transició a una economia de proximitat ambiental i socialment sostenible i incidir en altres nivells institucionals (Estatal, Europeu, etc.) per a la desinversió total en combustibles fòssils.

9. INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ

Implementar una política de comunicació i sensibilització per donar a l’emergència climàtica presència i rigor en la informació diària en els mitjans de comunicació. Aturar les actuals polítiques de suport i promoció institucional a les empreses d’energies fòssils, a la indústria del motor, a l’aviació i els creuers; via publicitat directa o indirecta mitjançant els canals de comunicació públics, actes institucionals o via subvencions a fires de congressos d’aquests sectors. Els canals de comunicació públics no haurien d’emetre cap publicitat procedent d’aquests sectors i el govern hauria d’assegurar que es compensarà la pèrdua d’ingressos amb diners públics.

10. EDUCACIÓ I FORMACIÓ

Revisió del currículum actual perquè en un termini màxim de 3 anys el sistema educatiu afronti l’estat d’emergència climàtica i ecològica tant en l’ensenyament reglat com en els programes d’educació social, incorporant coneixements rigorosos sobre la gravetat del problema, les causes, les falses solucions i les polítiques urgents que cal engegar per fer front a la reducció dràstica d’emissions de GEH. Programes de formació continuada al professorat de primària, secundària, batxillerat, cicles i universitats. Cara el curs vinent i com primer pas, incloure l’assignatura d’emergència climàtica a les escoles de secundària i a les universitats de magisteri.

11. FONS CLIMÀTIC

Aturar l’anunci de destinar part del Fons Climàtic creat per la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic a ¨plans renove¨ de subvencions a la compra de vehicles privats en la Zona de Baixes Emissions de Barcelona. Cap destinació d’aquest fons a sectors de l’economia fòssil.

Moviments, col·lectius i entitats signants:

Rebel·lió o Extinció Barcelona; Rebel·lió o Extinció Girona; ClimAcció; Maresmepelclima; Xarxa per la Sobirania Energètica; Plataforma per la Qualitat de l’Aire; Moviment per la Justícia Climàtica; Aigua és Vida;
Fridays for Future Solsona; Fridays for Future Girona; Fridays for Future Sabadell; Families For Future Barcelona; Fridays for Future Sant Vicenç dels Horts; Fridays For Future Banyoles; Fridays for Future Gironella; Famílies 4 Future Sant Cugat; 350BCN; Osona Respira; Parents for Future El Masnou; Ecologistes en Acció de Catalunya; UPClima; Mollet pel futur; Observatori del Deute en la Globalització (ODG); Associació Entrepobles; AireNet; Vall de can Masdéu; Remenat RiceUp, SCCL; Associació Ecoserveis; P(A)T – Prevención de Accidentes de Tráfico; Asociación Nacional de Autoconsumidores; Assemblea ecologista de la UAB; Eixample Respira; Solidaritat i Comunicació – SICOM; Revo Prosperidad Sostenible; La Ruda amics de Can Deu per a l’agricultura ecològica; Assemblea Ecologista de l’EEBE (ecoEEBE)

Formulari per adhesions aquí: https://forms.gle/hmp73N1Amsg3ZvrE7https://forms.gle/hmp73N1Amsg3ZvrE7

Print Friendly, PDF & Email

Comentarios cerrados.