Versió en castellà
Neus Casajuana
Ens mobilitzem perquè les generacions futures puguin gaudir de les mateixes o millors condicions i oportunitats de benestar que les que tenim nosaltres.
Podríem pensar que quan lluitem per aconseguir canvis en el model econòmic, adreçats a millorar el benestar de les persones i la sostenibilitat planetària, alhora estem lluitant per millorar el benestar de les generacions futures, i en teoria això és cert. Però en el dia a dia de les polítiques públiques, la realitat és molt diferent: l’objectiu principal de qualsevol govern és millorar les condicions de vida dels ciutadans i aconseguir la seva aprovació amb el seu vot i així poder mantenir-se en el comandament en el període electoral següent. Tot i que es poden dissenyar estratègies a més llarg termini, les fites dels governs solen tenir un curt abast: 4-8 anys, d’acord amb els períodes del mandat.
Tampoc els ciutadans no ens allunyem del patró del curt termini. Les nostres demandes van sobretot dirigides a solucionar els nostres problemes actuals i a millorar les nostres condicions de vida. El que pugui passar d’aquí a 50 o 100 anys, com que no ens afectarà directament, ens preocupa molt menys. La conseqüència és que tendim a no considerar prioritàries les accions els resultats de les quals solucionaran problemes a llarg termini. I no només això, sinó que si aquestes accions es poden percebre com un fre o una limitació a la nostra forma de vida, és força probable que a més, les rebutgem. Si algun polític posa en el seu programa, propostes que puguin suposar treure’ns graus de llibertat, té moltes possibilitats de perdre les eleccions. Qui en el seu bon seny votarà algú que proposi limitar el consum de carn, limitar l’accés dels cotxes particulars a les destinacions escollides, pujar els preus a la benzina o al gas o posar peatges a les autopistes? Propostes com aquestes no fan guanyar eleccions per més que puguin ajudar a solucionar els grans problemes que afecten tota la humanitat present i futura: el canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat.
El canvi d’enfocament cap al llarg termini no es produirà automàticament. S’ha de fer a posta i de manera molt conscient: per això la necessitat de ressaltar el titular: “assolir els drets de les generacions actuals no ha de perjudicar la capacitat d’assolir els drets de les generacions futures”. D’aquí la necessitat de concretar de quina manera es garanteixen aquests drets dels nostres hereus en les polítiques actuals.
Què demanem als polítics?
Demanem que, davant de qualsevol decisió política que hagin de prendre, estudiïn prèviament les conseqüències que comportarà aquesta decisió per a les generacions futures i, en funció del resultat d’aquesta avaluació, obrin en conseqüència. Hom es podria preguntar si això ja no es fa ara. De fet, existeix la normativa que obliga a avaluar l’impacte de les lleis i de les polítiques públiques. Però, de quina forma s’estan avaluant aquests impactes actualment i amb quins criteris? Un parell d’exemples ens poden ajudar a entendre la situació.
Actualment qualsevol projecte d’infraestructures ha d’haver superat una avaluació de l’impacte ambiental. Perquè el projecte tiri endavant, cal haver corregit abans els possibles impactes detectats. Si està previst que una carretera passi per una zona de protecció d’alguna espècie vulnerable, es pot modificar el trajecte o afegir l’execució de mesures mitigadores dels impactes, com podrien ser la instal·lació de passos de connexió per a la fauna o proteccions per evitar aquests danys predictibles. Aquestes modificacions adreçades a reduir o evitar els danys ambientals sempre estan molt lligades a la pròpia construcció de la infraestructura i als seus impactes més directes, però no van molt més enllà. No tenen en compte, per exemple, l’augment d’emissions d’efecte hivernacle o les conseqüències de la fragmentació dels hàbitats que suposaran aquestes infraestructures. Quins efectes tindran en el trànsit terrestre o aeri la millora d’una carretera o l’ampliació d’un aeroport? Les respostes dels polítics responsables solen ser sempre respostes favorables a la construcció: menys embussos, menys temps de viatge, menys accidents, més viatges, més turisme, més negocis, més creixement econòmic, més feina. Les respostes desfavorables: més soroll, més contaminació, més emissions, més calor i més sequera, més desastres naturals, més fragmentació del sòl, més pèrdua de biodiversitat…, no interessen i, per tant, no s’anomenen i, ni de bon tros, es comptabilitzen aquests perjudicis.
Passa el mateix amb l’aprovació d’una llei. És obligatori que qualsevol llei tingui una memòria d’avaluació del seu impacte. Però quins impactes són els que s’avaluen actualment? Sobretot, els impactes socioeconòmics: com afectarà aquesta llei els pressupostos de l’estat, el PIB, el mercat del treball, els preus dels productes? Res a veure amb les avaluacions dels impactes ambientals i climàtics que, alhora, podrien afectar la salut, el benestar o l’economia de les generacions futures.
Qui representarà i defensarà les generacions futures?
Vist que ni els governs ni els ciutadans tenim tendència a pensar en les conseqüències de les nostres accions a llarg termini, cal assignar aquesta responsabilitat social a algú amb prou legitimitat, credibilitat, independència i autoritat moral per exercir aquest rol d’autoritat, una autoritat acceptada per tots: governs i ciutadans.
La funció del Defensor de les Generacions Futures consistirà a demanar a governs i administracions aquestes avaluacions dels impactes que actualment no s’efectuen. El Defensor de les Generacions Futures revisarà les actuacions de les administracions i dialogarà amb elles perquè revisin i, quan calgui, retirin aquestes actuacions. També donarà compte dels resultats de les seves gestions al Parlament.
Als escèptics que qüestionin la pressió real que aquesta figura pugui exercir, els podem respondre demostrant la pressió que ha suposat per a l’església catòlica el document sobre la pederàstia encarregat pel Defensor del Pueblo.
Una altra actuació que també està exercint pressió, en aquest cas sobre els alcaldes de les poblacions de més de 50.000 habitants, és l’interès que el Defensor del Pueblo ha mostrat per la implantació de les zones de baixes emissions als seus municipis, de compliment obligat.
Alguns països ja s’han avançat
Altres països ja fa anys que treballen per implantar figures o aprovar lleis en defensa de les generacions futures. Sense anar més lluny, la Comissió Europea ha creat la nova figura del Comissari de Justícia Intergeneracional amb aquesta competència. Però l’exemple que cal seguir és, sens dubte, el de la regió de Gal·les, que va implantar aquesta institució el 2015 a través de la Llei del Benestar de les Generacions Futures. Després d’una dècada en vigor, ja es poden mostrar els avenços concrets, convertint-se de facto, en una guia per als països que, com nosaltres, encara no hem començat a caminar.
A continuació mostrem els documents que recullen les demandes sobre la defensa dels drets de les futures generacions que nosaltres fem als governs i les administracions de Catalunya i d’Espanya.
Propuestas para la defensa de los derechos de las generaciones futuras en España
Resumen de las propuestas para la defensa de los derechos de las generaciones futuras en España
Propostes per a la defensa dels drets de les generacions futures a Catalunya
Resum de les propostes per a la defensa dels drets de les generacions futures a Catalunya