NO A LA AMPLIACIÓ DE L’AEROPORT

Escenari global

L’aviació, formant part del transport, és dels sectors a escala mundial amb més emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) i que més creix. Per altra banda, i dins del mateix concepte, l’aviació contribueix en major mesura a l’acceleració del canvi climàtic i escalfament global, al contaminar les capes baixes i també les més altes de l’atmosfera.

Tal com fa temps que denuncien diversos, científics, moviments, entitats socials i ecologistes, els projectes de consolidació i ampliació de grans infraestructures de aeroports són incompatibles amb la crisi ecològica global que vivim amb limitació de recursos energètics i materials a nivell global.

Davant d’una emergència climàtica exponencial és del tot forassenyat i contradictori plantejar infraestructures que contribueixen precisament a desfermar tot allò que és pretén evitar i que s’ha d’evitar amb la màxima urgència.

Tot i la emergència climàtica i ecològica actual, que ens reptarà durant els propers anys a fer front a l’escalfament global per assegurar la supervivència del ésser humà, AENA proposa l’ampliació del aeroport de El Prat (Josep Tarradellas). Aquesta ampliació permetrà incrementar-ne, en gran mesura, la seva capacitat i, en conseqüència, també les emissions de gasos contaminants. Aquest fet va en sentit contrari als objectius de reducció d’emissions de GEH que estableix la Unió Europea i la Llei Catalana de Canvi Climàtic, que fixen una reducció d’emissions d’aquests gasos per a l’any 2030 del 55 % respecte a l’any base (1990).

Per tant entenem que és una proposta obsoleta, i que reincideix en un model esgotat i desfasat que hem d’evitar absolutament. En la mateixa línia ja han estat desestimats altres projectes d’ampliació d’aeroports com són els de París, Marsella y Roma.

Des de una perspectiva ètica i ambiental, l’ampliació de l’aeroport de El Prat ve representada per mentalitats irresponsables i de pensament lineal, sense informació actualitzada i sense una visió futura i holística de la problemàtica ambiental circular.

Mentalitats forassenyades davant de la crua realitat ignorada

Es evident que el creixement i desenvolupament econòmic és ja incompatible amb la conservació de la Natura, i això representa una font de conflictes i decisions que s’hauran de prendre ja amb urgència. Si es vol retardar el que és inevitable, no hi podem fer front fent més del mateix, amb els mateixos paradigmes i amb les mateixes mentalitats que ens han dut a aquest atzucac. Actualment, una economia basada en el creixement és una economia que enfonsa a la Natura i arrossega a la humanitat al col·lapse econòmic primer i social, desprès. Ens agradi o no, més del 90% dels científics de tot el món hi estan d’acord.

Como va dir l’economista Kenneth Boulding: “Qui cregui que el creixement exponencial pot durar eternament en un món finit, o és un boig o un economista“.

La decisió de l’ampliació de l’aeroport de El Prat representarà un punt d’inflexió en la concepció i conviccions per gestionar el nostre país en el futur i marcarà la pauta de la nostre disposició, o no, a contribuir seriosament a la sostenibilitat ambiental del planeta. Al mateix temps, situa els governs del nostre país en unes contradiccions fragants i continues en relació a les seves pròpies Lleis en relació al Canvi Climàtic.

L’ informe de JP Morgan, l’inversor més gran del món en combustibles fòssils publicat al The Guardian diu: “la Terra està en una trajectòria insostenible i alerta que la crisis climàtica amenaça la supervivència de la humanitat. La política climàtica ha de canviar o el món s’enfrontarà a conseqüències irreversibles. Plantejar qualsevol ampliació dels medis de transport més contaminants és un crim”.

L’única manera d’assolir els objectius ambientals fixats per a l’any 2030 primer i 2050 més tard passa pel decreixement, no per les enganyoses estratègies que sota la denominació de creixement verd o desenvolupament sostenible (oxímorons), perpetuen el sistema econòmic que ens han portat a la situació d’emergència ecològica i climàtica actual. El creixement infinit és impossible en un planeta finit; el creixement del l’aeroport de el Prat és inviable en una Barcelona finita!. Tan sols el seu plantejament ja demostra una irresponsabilitat que només pot ser entesa sota una perspectiva especuladora, desinformada, sense miraments i fora de la realitat actual.

Els conceptes expressats anteriorment són factors de consideració de primer ordre que sobrepassen les polítiques econòmiques a curt i mig termini, de mono-inversió recurrents i especulatives.

Contaminació i energia

L’ampliació suposaria augmentar en més d’un 30% l’activitat de l’aeroport de El Prat en qualsevol circumstància. Això representa augment de la contaminació i del turisme de masses, mentre que per altra banda ja es va tard en les reduccions promeses per España en l’àmbit europeu. Aquesta ampliació faria augmentar en un 25% les emissions de l’aviació a Catalunya al 2030, en comptes de contribuir a la disminució del 55% de les emissions que s’espera per aquell any. És un projecte contrari a l’Acord de París.
Barcelona pateix sobre dimensió i massificació turística, i de passatgers en curs, fires i negocis que provoquen contaminació i estrès social (vagues coincidents de metro, bus o taxi). Encara que la capacitat del aeroport pugui permetre tècnicament l’augment del turisme i comunicacions internacionals, és del tot improcedent una política expansiva en situació de sobresaturació turística, espacial, d’infraestructures de mobilitat col·lapsades i augment significatiu de la contaminació a l’àrea metropolitana.
Tot això representarà una major despesa energètica de la ciutat i un forat negre energètic capaç de posar en qüestió el model de l’aigua de la capital en moments de sequera, que s’espera seran més freqüents.
Davant del sobrepassat pic del petroli (2005), i la seva disminució d’un 8% anual prevista per la Agència Internacional de la Energia, la deriva de l’aviació en vers els combustibles bio es totalment irresponsable al repercutir directament en la producció agrícola mundial de monocultius, la disminució de terres de cultiu per a l’alimentació humana, i la desestructuració social de la pagesia global. Un altre suposat vector d’energia com l’hidrogen tampoc esta exempt de gran despesa energètica per la seva d’obtenció, transport i emmagatzematge.
L’energia va lligada estretament al PIB amb la qual cosa, economia i despesa d’energia son sinònims. Les justificacions pel l’ampliació no poden eludir aquesta correlació fonamental.
Si hi han límits d’emissions restringits de GEH per 2030, i si algunes mega-estructures com l’aeroport de El Prat augmenten la seva despesa de CO₂, altres empreses comparativament se’n veuran perjudicades.
No és suficient la millora en eficiència energètica, el problema no està en la millora per unitat operativa, sino en gastar menys energia total i dedicar-la a altres conceptes bàsics per estructurar l’Economia del Bé Comú i del Benestar.

Efectes socials i econòmics

L’increment de passatgers, pretès en més de 15 milions, és una barbaritat per incidir encara més en el que ha estat el desastrós model insostenible del segle XX. Generar més turisme i interaccions internacionals representa més precarietat i més pobresa, no més llocs de treball de qualitat. Està demostrat que en ciutats que depenen del turisme el nivell de vida és més baix i les condicions socials inferiors, especialment en les persones que hi depenen.
S’ha demostrat que més turisme i personal vinculat a empreses provoca augments del preu del lloguer, pertorbació social amb actituds antisocials, gentrificació dels barris, i concentració en un únic model econòmic que s’ha demostrat fracassat en temps de pandèmia. Són, així mateix, peces angulars d’un model econòmic ineficaç a l’hora de resoldre necessitats vitals bàsiques i que implica un fort impacte social:, massificació de l’espai urbà, desaparició del comerç local, greus problemes de mobilitat, contaminació acústica, lumínica i paisatgística, etc., etc. contràriament s’ha d’invertir en la diversificació econòmica i productiva.
En relació als llocs de treball del sector turístic de 2019 no hi ha d’haver cap problema en mantenir aquests llocs de treball del sector a l’àrea metropolitana. Es tracta de mantenir, millorar i reconvertir els llocs de treball cap a altres àmbits com el ferroviari, comerç local, ajut social, ensenyament, sanitat, més i millors serveis, etc.
AENA es una entitat amb deutes que no disposa materialment dels diners que diu aportar. Tampoc presenta cap anàlisi d’impacte ambiental ni riscos. Es per tant un projecte basat en mitges veritats, la qual cosa el converteix en fals.
Sent que les línies aèries operen en el mercat de emissions de CO2, i que la UE vol anar augmentant els títols progressivament, això acabarà sens dubte tenint un fort impacte negatiu en aquest medi de transport.

Preservació de la biodiversitat i consum de proximitat

Aquesta ampliació representa un atac directe a la biodiversitat de la zona i d’altres, com a àrea reconeguda al programa Natura 2000, ja que els aiguamolls circumdants representen un àrea fonamental per que les especies migradores puguin refugiar-se, descansar i alimentar-se. Per altra banda el projecte contradiu el Principi de Precaució i no superaria estudis de impacte ambiental independents i rigorosos, ja que s’ha demostrat en algunes espècies d’aus hi ha hagut una disminució de prop del 70 en els darrers 20 anys.
El projecte d’ampliació de la tercera pista de l’aeroport del Prat topa amb les condicions de preservació del delta del Llobregat dictades per la Comissió Europea, l’oposició d’ajuntaments i més de 300 entitats de tot el territori. La Comissió Europea va fer arribar a l’Estat espanyol i al Govern català, una queixa formal per haver incomplert amb les seves obligacions mediambientals, denunciant la construcció de tres pàrquings il·legals en terrenys protegits i exigeix l’ampliació de les àrees de protecció per les aus.
Concretament La Ricarda és en sí mateix un sistema humit depenent del nivell freàtic i estacionalitat. La nova pista representa l’eliminació d’aquest indret singular amb una fauna específica i que a més afectaria a la capacitat de flux d’intercanvi i connectivitat amb el corredor del Garraf i l’Ordal, en perill també per les urbanitzacions que hi son programades.
L’allargament de la tercera pista suposaria una afectació sobre l’aqüífer de La Ricarda, que provocaria l’entrada d’igual de mar i la salinització dels pous, com ja ho estan alguns de dins del aeroport. Al tractar-se de un ecosistema això suposaria la destrucció total del sistema i dels regadius pròxims d’àrees no afectades directament.
La nova infraestructura generarà més especulació urbanística a l’àrea del Baix Llobregat, avui ja molt estressada, provocant gran pertorbació en el Parc Agrari , emblemàtica àrea de producció agrícola de proximitat de la gran ciutat. Ben al contrari, s’haurien de recuperar terres de cultiu i zones naturals circumdants de l’aeroport. Al tractar-se de un ecosistema això suposaria la destrucció total del sistema i dels regadius pròxims d’àrees no afectades directament.
L’ampliació de l’aeroport de El Prat fa aflorar grans contradiccions de govern i del territori, ja que la Generalitat va catalogar els terrenys com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Per altra banda, mentre s’estan prenen mesures restrictives per evitar la massificació en indrets naturals protegits com el Delta del Ebre, Cap de Creus, capçaleres del Ter i Freser, zones de l’alt Pirineu i altres indrets naturals de municipis rurals, és totalment contradictori i absurd pretendre portar més de 15 milions més de passatges en una zona de les més densament poblades d’Europa.

Altres consideracions

Si ara es permet aquesta ampliació, es perdrà legitimitat davant de noves infraestructures aeroportuàries o d’altre mena. Ja no hi haurà aturador.
El projecte europeu d’Economia Verda te moltes crítiques pel fet d’estar basat en un creixement similar a l’actual, sent que avui dia ja s’ha demostrat que no es pot seguir creixent en un món finit, amb limitació de materials i tot tipus de recursos.
L’augment de la temperatura global i, per tant, l’augment del nivell del mar previst per propers decennis, junt amb la davallada dels combustibles fòssils, fan que aquesta estructura d’ampliació neixi amb data de caducitat, tenint en compte el malbaratament econòmic que suposa el abandonar projectes de infraestructures mal planejades i/o de conservació, que fins ara s’han pagat amb diner públic.
AENA es un organisme amb interessos privats que no ha respectat ni complert anteriorment amb les propostes ambientals que prometé. Fins hi tot el contrari, permeten la construcció de tres aparcaments de grans dimensions en zones que havia proposat preservar. AENA falseja els seus plantejaments, ja que el 70% dels terrenys proposats com a compensacions (entre elles els aparcaments) coincideixen amb els que ja es preveia protegir i es van incomplir.
Es evident que més, més llargues comunicacions, i més ben programades poden aportar milions de turistes, però llavors es disparen les emissions. Les dues coses no poden ser, són contradictòries.
El model del segle XXI s’ha de basar en una economia molt més local, resistent i de producció real de proximitat. S‘han de imitar els països més avançats, com Escòcia, Nova Zelanda, Finlàndia o Islàndia. Un club de països que estan treballant per implantar l’Economia del Benestar. Cal tenir altres paràmetres de mesura que no sols els econòmics. És aquesta la línia que s’ha de seguir. La Ciència ens insta dramàticament a fer canvis ràpids i en profunditat per no anar al col·lapse.
L’ampliació dels vols als aeroports actuals de Reus, Girona i Alguaire estan dins del mateix model i problemàtica, per tant, és igualment desaconsellable, i per els mateixos motius exposats anteriorment, també és desestimable la seva reconversió per acaparar més vols procedents de El Prat. Es proposa invertir més en les infraestructures ferroviàries i transport públic i aprofitar per reforçar el sistema de rodalies a Barcelona, Girona y Tarragona i millorar les comunicacions públiques de l’àrea metropolitana .
Hi ha d’haver la voluntat política necessària. Hem de reconvertir l’economia en un termini molt curt. En relació a l’energia, els subministraments, la producció, el sector primari … Necessitem molt més terreny agrícola que competeix directament amb la infraestructura de El Prat. Tots aquests recursos que es necessiten per reactivar l’economia s’han de destinar a reorientar-la. Qualsevol projecte faraònic que impliqui malbaratament de recursos no és un plantejament acceptable. La reconversió energètica crea moltíssims llocs de treball, però cal posar l’objectiu on toca.

Conclusió

Finalment cal destacar que, en les nefastes circumstancies mediambientals i d’escassetat de recursos previstes pels propers anys per la immensa majoria de científics d’arreu del mon, i també per importants entitats com L’ Agència Internacional de la Energia, la proposta beneficiaria a uns d’empresaris que miren pel seu propi benefici i els dels seus accionistes, posant en risc el benestar del futur de les properes generacions. Si les prediccions dels científics no són certes, ens haurem curat en salut i potser no creixerem tan com seria desitjable pels empresaris , fins hi tot potser decreixerem. Però si son els empresaris i AENA qui s’equivoquen, havent estat prèviament avisats, la seva irresponsabilitat accelerarà el col·lapse ambiental polític i social. Aquestes observacions són vàlides per els empresaris de Catalunya i d’arreu del món.