Compartir en
Resum de les propostes per a la defensa dels drets de les generacions futures a Catalunya
Autor: Neus Casajuana
Part 1: Introducció
Hi ha una percepció generalitzada entre els joves que el futur que els espera serà pitjor que el futur que els esperava als seus pares. L’esperança de progressar que ha acompanyat les generacions de la postguerra, ha desaparegut i hi ha motius que ho expliquen: la manca d’habitatge assequible, la dificultat per emprendre una vida autònoma per raons econòmiques o de seguretat a l’ocupació, la desigualtat que s’hereta injustament de pares a fills, l’apreciació que la cobertura de serveis de l’estat del benestar empitjorarà en el futur a causa de l’envelliment de la població que tensionarà la capacitat dels serveis sanitaris o la disminució de la ràtio entre treballadors i jubilats que comprometrà la sostenibilitat del sistema de pensions.
En aquest complex entramat, són els reptes mediambientals i climàtics els que estressaran més les condicions de vida de totes les persones, especialment les més joves. La sequera, la desertificació del sòl, la desaparició d’espècies, la calor extrema i els fenòmens meteorològics destructius ja estan generant impactes negatius en el benestar, la salut i l’economia de tota la societat ara i impactaran més en el futur durant moltíssimes dècades.
Les conseqüències d’aquest sistema econòmic que ja s’ha demostrat ambientalment insostenible seran, o ja són, immenses i ens afectaran a tots sense possibilitat d’escapatòria.
Però la crisi actual té una altra aresta important, ja que tot aquest context ha afavorit que apareguin també una sèrie de reptes democràtics. A Espanya el 80% dels menors de 30 anys sent que els polítics no els escolten, segons un estudi recent . Aquestes dades situen Espanya com el segon país, dels analitzats, amb pitjors dades després de Sud-àfrica. Segons un altre estudi, el 74% dels alumnes espanyols de 14 anys afirma que els representants polítics no es preocupen prou per les necessitats dels seus votants i un 83% creu que tenen massa poder. El més preocupant és que un 33% dels alumnes no creuen que la democràcia sigui la millor forma de govern. Aquesta manca de confiança en la democràcia pot derivar aquests joves a optar per opcions autoritàries.
Revertir aquesta situació requereix actuar en múltiples dimensions. En aquest document proposem una sèrie d’actuacions que són necessàries i urgents al nostre criteri per donar solució als problemes assenyalats i oferir a la població i especialment a la joventut un camí d’esperança.
Part 2: Una norma per a la defensa del benestar de les Futures Generacions
1. Exposició de motius
Les decisions que s’adoptin avui determinaran la qualitat de vida dels ciutadans durant dècades. Tot i que moltes problemàtiques requereixen respostes immediates, les institucions també han de considerar sistemàticament el llarg termini en la formulació de polítiques i la manera com les decisions actuals afectaran el futur dels ciutadans.
El benestar de les generacions presents i futures només serà possible si garantim que els organismes públics i qualsevol actor privat tinguin en compte, en termes de benestar ambiental, social, econòmic i cultural, les externalitats negatives de totes les seves actuacions i planificacions i el seu impacte sobre les generacions futures, per garantir el dret a viure en un context ecològic i territorial òptim en una societat econòmicament i socialment justa.
Els organismes públics hauran de planificar i actuar tenint en compte els principis bàsics de la democràcia i el bon govern: “el llarg termini”, “la prevenció i la precaució (Do no Harm)”, “la integració”, la “transparència”, la “participació, la implicació” i “la col·laboració”.
A nivell internacional, la declaració sobre les Generacions Futures de La Cimera del Futur de les NU reconeix que les nostres decisions, accions i inaccions d’avui tenen un efecte multiplicador intergeneracional.
2. Demandes principals
Comptar amb una norma que protegeixi les generacions futures. La norma tindrà com a objecte principal promoure la coherència entre les polítiques per caminar cap a un desenvolupament sostenible i així vetllar perquè totes les actuacions de les institucions públiques de Catalunya garanteixin el benestar ecològic, econòmic i social, no només de les generacions presents sinó també de les futures.
Incloure en aquesta norma, i en normes amb potencial d’impacte en futures generacions, una mirada holística de coherència de polítiques basant-se en els principis següents:
- Respectar i observar els principis fonamentals dels drets humans,
- Respectar el principi de dignitat de la vida.
- Restaurar i mantenir un medi ambient segur, saludable i sostenible.
- El principi del bé comú que ha de prevaldre davant dels interessos econòmics i de mercat que atemptin o vagin en detriment del dret a la vida, el dret a la salut, el dret a un medi ambient sa, el dret a un habitatge digne i el dret a una renda, ara i en el futur.
- El principi de no regressió: entès com una obligació imposada a les institucions públiques per no reduir els estàndards de protecció ambiental. 2
- Visió a llarg termini: considerar les implicacions a llarg termini de les decisions i mesures adoptades avui.
- Integració – actuar per maximitzar la contribució a tots els objectius en totes les accions. Actuar holísticament per evitar contradiccions i contrapartides entre unes polítiques i altres i per impulsar les sinergies.
- Participació, transparència i col·laboració: implicar a totes les parts interessades en la presa de decisions i accions que afectin el seu futur.
- Principi de precaució: per evitar danys greus o irreversibles d’impacte ambiental.
- Principi de prevenció: intentar limitar o evitar problemes futurs en lloc d’esperar a resoldre’ls més tard.
Part 3: Un Defensor de les Generacions Futures: Proposta de creació de la Institució. Responabilitats i funcionament
1. Exposició de motius
El curt termini en la presa de decisions polítiques és una conseqüència dels cicles electorals que empenyen els governs a presentar resultats cada quatre anys per obtenir rèdits electorals. A més, els governs se senten pressionats a actuar per respondre a les necessitats de les generacions actuals, en detriment de les generacions futures. Aquests incentius a actuar a curt termini han portat a la humanitat a sobrepassar ja sis dels nou límits planetaris i a l’elecció d’unes polítiques públiques que no garanteixen un desenvolupament sostenible respecte als objectius ecològics, socials ni econòmics.
La creació de la figura del defensor de les generacions futures, que actuï en la seva representació i que vetlli pels seus drets ajudarà a fer que les accions preses en el present per satisfer les nostres necessitats no perjudiquin la satisfacció de les necessitats dels ciutadans del futur.
Al defensor de les generacions futures se li assigna la responsabilitat de representar-les, protegir-ne el futur benestar i defensar els seus drets futurs a través de l’escrutini de polítiques, reformes i inversions.
2. Demandes principals. Proposta de funcionament i responsabilitats
Creació de la figura del defensor de les generacions futures
Que actua en la seva representació i que vetlla pels seus drets.
El Defensor de les Generacions Futures. Definició
El Defensor de les Generacions Futures del Poble és la institució independent que té el potencial d’exercir la responsabilitat de representativitat i defensa del benestar de les Generacions Futures.
Deure general del Defensor de les Generacions Futures
El deure general del Defensor del Benestar de les Generacions Futures és:
- Rebre les demandes directes de ciutadans preocupats per les implicacions a llarg termini de les accions i inaccions del govern.
- Promoure els principis de “Desenvolupament Sostenible”, “Solidaritat entre generacions” i Coherència de Polítiques.
- Actuar com a guardià de la capacitat de les generacions futures per satisfer les necessitats.
- Encoratjar els organismes públics a tenir més en compte l’impacte a llarg termini de les actuacions. Amb aquesta finalitat:
- Monitoritza i avalua en quina mesura s’estan complint els objectius i les fites d’acord amb els compromisos adquirits als plans d’implementació de l’Agenda 2030.
- Contribueix que els legisladors i les administracions públiques respectin i avancin cap als objectius de benestar intergeneracional.
Les funcions del Defensor de les Generacions Futures
Les funcions del Defensor del Benestar de les Generacions Futures són:
- Emetre opinió dels informes d’avaluació d’impacte intergeneracional elaborats per les institucions públiques en els procediments normatius i planificadors durant el tràmit d’audiència. La valoració pot ser favorable o desfavorable. Quan sigui desfavorable, detallarà els elements que considera que poden incidir negativament en el benestar de les generacions futures i argumentarà el perquè.
- Emetre opinió sobre l’informe d’avaluació d’impacte sobre el benestar de les generacions presents i futures en l’avantprojecte de llei de pressupostos.
- Elaborar un informe anual de valoració sobre les avaluacions de l’activitat normativa i planificadora realitzades per l’administració, els impactes detectats i les mesures preses pels òrgans responsables per evitar o mitigar els impactes negatius, amb especial atenció en els impactes a llarg termini. Aquest informe es presentarà a la compareixença anual davant del Parlament.
- Elaborar l’informe anual sobre el grau de compliment per part d’organismes responsables del progrés en el compliment de l’Agenda 2030 i, en conseqüència de l’avaluació de les polítiques públiques. Aquest informe es presentarà a la compareixença anual davant del Parlament.
- Realitzar investigacions o altres estudis sobre:
- La mesura en què les metes de les polítiques públiques i els seus indicadors són consistents amb els principis de desenvolupament sostenible, solidaritat entre generacions i coherència política per al desenvolupament sostenible.
- La mesura en què es tenen en compte els principis de desenvolupament sostenible, solidaritat entre generacions i coherència política per al desenvolupament sostenible als indicadors publicats per les administracions corresponents.
- Els principis de desenvolupament sostenible, solidaritat entre generacions i coherència política per al desenvolupament sostenible, incloent com s’apliquen per establir i assolir objectius i metes.
- Qualsevol tema relacionat que pugui repercutir al benestar econòmic, social, ambiental i cultural dels ciutadans.
- Revisar el grau en què un organisme públic salvaguarda la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves necessitats tenint en compte l’impacte a llarg termini de les decisions preses per l’organisme.
- Brindar assessorament o assistència a les administracions. També fer recomanacions als consellers sobre les metes dels ODS o sobre els indicadors per mesurar-les.
- Proporcionar assessorament a la Sindicatura de Comptes sobre els principis del desenvolupament sostenible, solidaritat entre generacions i coherència política per al desenvolupament sostenible.
Recomanacions efectuades pel Defensor de les Generacions Futures
- El Defensor de les Generacions Futures, en emetre la valoració motivada sobre els informes d’avaluació de l’activitat normativa i planificadora, podrà fer recomanacions sobre mesures dirigides a neutralitzar possibles impactes negatius i a garantir que aquestes activitats normatives o planificadores contribueixin al benestar present i futur i no el perjudiquen.
- El Defensor de les Generacions Futures, en brindar assessorament o assistència a les administracions, també podrà fer recomanacions als consellers sobre objectius i les fites dels ODS o els indicadors per mesurar-les.
- El Defensor de les Generacions Futures haurà de publicar als seus informes anuals, les recomanacions emeses, descrites en aquest apartat.
Deure de les administracions de seguir les recomanacions del Defensor de les Generacions Futures
- Els organismes públics han de prendre totes les mesures raonables per seguir una recomanació del Defensor de les Generacions Futures, llevat que l’organisme públic estigui convençut que hi ha bones raons per no seguir la recomanació en determinades matèries o en cap sempre i quan es segueixi donant resposta als interessos de les següents generacions, o decideix un pla de acció alternatiu respecte a l’objecte de recomanació.
- L’organisme públic ha de publicar la resposta a una recomanació feta pel Defensor de les Generacions Futures i si l’organisme no segueix la recomanació, la resposta ha d’incloure les raons per no seguir-la i explicar quin pla d’acció alternatiu, si escau, proposa prendre.
Informes del Defensor de les Generaciones Futures
- El Defensor de les Generacions Futures ha d’elaborar i presentar en la compareixença anual davant del Parlament, els dos informes previstos als punts 3 i 4 de l’apartat “Funcions del Defensor de les Generacions Futures”:
- Elaborar un informe anual de valoració sobre les avaluacions ex ante, intermèdia i ex post de l’activitat normativa i planificadora realitzades per l’administració, els impactes detectats i les mesures preses pels òrgans responsables per evitar o mitigar els impactes negatius, amb especial atenció en els impactes a llarg termini o bé, sobre l’absència d’aquestes avaluacions.
- Elaborar l’informe anual sobre el grau de compliment per part d’organismes responsables del progrés en el compliment de l’Agenda 2030 i, en conseqüència de l’avaluació de les polítiques públiques.
- El Defensor de les Generacions Futures ha d’informar sobre les millores que els organismes públics haurien de dur a terme per establir i assolir els objectius de benestar d’acord amb els principis de desenvolupament sostenible, solidaritat entre generacions i coherència política per al desenvolupament sostenible.
- Els informes del Defensor de les Generacions Futures han d’incloure, en particular, una avaluació de com els organismes públics haurien de salvaguardar millor la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves necessitats, i tenir més en compte l’impacte a llarg termini de les seves actuacions.
- Els informes a més inclouran:
- Un resum de les proves reunides i de les activitats realitzades.
- Un resum de les recomanacions efectuades.
- Un resum de qualsevol altra acció presa pel Defensor de les Generacions Futures en l’exercici de les seves funcions.
- qualsevol altra informació que el Defensor de les Generacions Futures consideri apropiada.
3. Esquema del funcionament del Defensor de les Generacions Futures
Part 4: Un sistema de mesurament i seguiment que protegeixi les futures generacions
1. Exposició de motius
La Comissió Europea recomana instaurar un enfocament integrat i transversal de les polítiques públiques, des del disseny fins a la seva execució cap a una acció coherent amb el desenvolupament sostenible i una avaluació dels seus impactes ambientals, socials i econòmics, incorporant així l’anàlisi sobre la multidimensionalitat de la sostenibilitat en l’elaboració de les polítiques.
Per poder fer el seguiment de les polítiques públiques i del compliment dels objectius programàtics i de l’Agenda 2030, és imprescindible que els objectius que es volen assolir es concretin en fites ben definides, que siguin mesurables a través d’indicadors de resultats de l’impacte de l’aplicació de les polítiques i amb la concreció de les dates en què es preveu l’assoliment de les fites.
A partir d’aquests indicadors es podran fer les anàlisis multidimensionals de la sostenibilitat i el grau de coherència de polítiques. Conèixer les sinergies i les contrapartides i avaluar la qualitat de les polítiques.
Actualment el Govern de la Generalitat no elabora els informes anuals sobre el progrés en el compliment dels ODS. Els únics informes periòdics relacionats amb els ODS son els realitzats per CADS que es un Consell Assessor amb la finalitat de donar suport i consell als òrgans responsables de l’Agenda 2030 del Govern, però l’impuls de la implementació de l’Agenda 2030 no és la seva responsabilitat, ni tampoc la coordinació entre Departaments , ni el seguiment del progrés dels ODS. Malgrat que Idescat actualitza anualment els indicadors dels ODS, aquests indicadors no s’utilitzen com una avaluació de les polítiques públiques. L’avaluació dels compromisos de l’Agenda 2030 no existeix actualment i no hi ha cap coordinació entre els resultats de les polítiques públiques que s’estan duent a terme pels diferents departaments i l’anàlisi del progrés en el compliment de l’Agenda 2030.
La governança de l’Agenda 2030 ha de tenir un lideratge fort. L’Agenda 2030 és la representació del compendi de totes les polítiques públiques i de la seva interconnexió. Per tant, no es pot 4 deslligar de l’avaluació d’aquestes polítiques ni de la visió de futur necessària per a la concreció de les fites que es volen assolir. El Departament de Presidència integra dintre dels seus àmbits d’actuació l’avaluació de l’impacte de les normes –ex ante i ex post i l’Anàlisi i Prospectiva. Es proposa que sigui aquest mateix Departament de Presidència el que lideri la governança i es responsabilitzi del compliment de l’Agenda 2030.
2. Demandes principals
- Definir els indicadors que seran l’instrument necessari per rendir comptes sobre el compliment dels compromisos i per al seguiment del progrés en la coherència de les polítiques per al desenvolupament sostenible.
- Definir un marc de seguiment de les polítiques públiques i dels resultats de la implementació de les esmentades polítiques forma part del compromís amb el retiment de comptes, per això s’haurà d’impulsar l’establiment d’un marc comú d’indicadors tant per avaluar els resultats de la implementació de les diferents polítiques públiques com per mesurar els avenços en matèria de coherència política per al desenvolupament sostenible i el progrés en el compliment de les fites dels ODS de l’Agenda 2030.
- L’evolució dels ODS i de les polítiques públiques es farà mitjançant el monitoratge dels indicadors adequats per a aquest seguiment. Per això es reforçaran els indicadors que mesurin els resultats (outputs) i els efectes desitjats (outcomes) , davant dels indicadors d’ús, de recursos o d’oportunitat.
- Elaborar i publicar anualment l’Examen Nacional Voluntari sobre la Implementació de l’Agenda 2030.
Proposem que la governança i l’impuls del compliment de l’Agenda 2030 siguin responsabilitat del Departament de Presidència, ja que lidera tant l’avaluació de l’impacte de les normes –ex ante i ex post, com l’Anàlisi i Prospectiva. l’Agenda 2030 és la representació del compendi de totes les polítiques públiques i de la seva interconnexió, per tant, no es pot deslligar de l’avaluació d’aquestes polítiques ni de la visió de futur necessària per a la concreció de les fites que es volen assolir.
- Presentar una còpia d’aquest informe davant del Congrés de Diputats i davant del Defensor de les Generacions Futures.
Part 5: Avaluació dels impactes en les generacions futures i retre comptes de l’efectivitat de les polítiques
1. Exposició de motius
Totes les activitats que defineixen polítiques públiques tenen un impacte en el benestar de les generacions presents, futures i en el medi ambient. Per això es considera que tota activitat normativa o planificadora de polítiques públiques que formen part del cicle polític ha de ser avaluada des del disseny fins a la valoració dels efectes de la seva implementació.
La imprevisibilitat dels reptes futurs requereix un ús més sistemàtic de la previsió estratègica i el pensament a llarg termini en l’establiment d’agenda, la formulació de polítiques, les inversions, l’assignació pressupostària i l’avaluació d’impacte a totes les àrees polítiques per construir un país preparat per al futur.
Necessitem que la visió intergeneracional i de llarg termini s’incorpori a les polítiques públiques, des de la presa de decisions fins a l’avaluació dels resultats, per construir un futur positiu en consonància amb els valors i objectius de Catalunya.
Cal avaluar de forma més acurada les externalitats de les polítiques en altres paisos i els impactes climàtics, des del moment del disseny de les polítiques fins a l’obtenció dels efectes de la seva implementació. Aquesta qüestió té molt més significat a partir de l’establiment del pressupost de carboni de Catalunya que marca uns límits nítids que no s’han de superar. Aquest coneixement ha d’afectar d’alguna forma a les avaluacions ex ante i ex post de les normes, les inversions, els plans, el programes i els plans estratègics territorials.
Es proposa doncs tenir en compte aquesta visió més integral dels impactes a l’hora de realitzar les avaluacions ex ante i realitzar de forma molt més sistemàtica les avaluacions ex post per poder rectificar i millorar les polítiques de forma eficient i ràpida. La emergència dels reptes climàtics i ambientals així ho requereix.
Actualment molt poques polítiques públiques estan sotmeses a una avaluació ex post, privant de conèixer la seva l’efectivitat real i eludint, a més, el retiment de comptes que un govern democràtic té l’obligació d’exercir.
De la mateixa manera que hi ha unes regles fiscals europees de dèficit i deute que limiten el nostre pressupost econòmic anual, també existeix la regla climàtica de no excedir el 1,5º de temperatura i que es tradueix en no superar el nostre pressupost de carboni. Aquest pressupost limita els gasos d’efecte hivernacle que Catalunya pot generar en totes les seves activitats. Per tant s’ha de tenir present a l’hora de planificar qualsevol despesa o a l’hora d’aprovar qualsevol norma que tingui un impacte en el clima.
Ens cal tenir un full de ruta de reducció d’emissions coherent amb el pressupost de carboni de Catalunya. Això es tradueix en definir el límit d’emissions de cada sector econòmic per tal que la suma de tots els sectors no superi aquest pressupost de carboni.
2. Demandes principals
- Establir una vinculació entre el pressupost de carboni de Catalunya i l’activitat política amb impacte climàtic, ja sigui en forma de plans de despesa, inversions, estratègies o normatives. Totes les polítiques han de tenir una mesura de l’impacte climàtic i els pressupostos de la Generalitat i també de les administracions locals han de tenir un sostre estimat d’emissions.
- Definir un full de ruta de reducció d’emissions de cada sector econòmic, de forma que el sumatori dels GEH de tots els sectors sigui coherent amb el pressupost de carboni de Catalunya.
En el moment d’establir les alternatives a la iniciativa proposada durant el processos d’avaluació, es considerin aquelles alternatives que no incrementin o que més redueixin les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). A l’avaluació dels plans i projectes, tenir en compte l’impacte en les emissions de GEH generades per l’execució del pla o del programa, ja siguin directes, indirectes o induïdes.
En els processos d’avaluació de normes, plans i programes, es calcularà la participació dels GEH estimats en la despesa del pressupost de carboni de Catalunya.
- Les anàlisis de costos i beneficis han de tenir en compte els costos a llarg termini derivats del canvi climàtic que actualment s’eludeixen. Quan s’efectuï un estudi de cost/benefici, es tindran en compte, a més del preu del carboni en el mercat d’emissions, els costos derivats de la generació de GEH i d’altres impactes ambientals de llarga durada en períodes de 100 anys, molt més llargs dels que habitualment es consideren (30 anys) i també es considerarà la idoneïtat de taxes de descompte social que haurien de ser molt més reduïdes que les habituals (3% anual).
- Efectuar un programa d’avaluacions intermèdies o ex post de totes les polítiques públiques (normes, plans programes, estratègies) que puguin tenir impactes en altres països en el medi ambient o en les generacions futures (impactes en el clima o impactes socials derivats dels impactes mediambientals o climàtics o d’altres).
- L’obligació de realitzar l’anàlisi d’impacte normatiu que s’aplica a tota l’activitat normativa de la l’administració de la Generalitat, també s’apliqui a les proposicions de llei impulsades des del Parlament.
- Els projectes de llei de pressupostos de la Generalitat, element fonamental per les conseqüències que tenen en el present i el futur, també hauran de realitzar l’avaluació ex-ante del seu impacte a llarg termini. Per conèixer i fer visible l’impacte a llarg termini d’aquestes inversions, es proposa incorporar a la documentació l’ anàlisi dels impactes que puguin repercutir en el medi ambient, el clima i el benestar de les generacions futures i en el benestar i el medi ambient d’altres països.
- Lliurament al Defensor de les Generacions Futures de les memòries d’avaluació dels avantprojectes de llei i dels projectes de reglament i els informes d’avaluació d’impacte normatiu corresponent.
- Lliurament al Defensor de les Generacions Futures dels informes d’avaluació ambiental estratègica de plans i programes territorials i les declaracions ambientals corresponent.
Part 6: Una governança més enfocada en els reptes del futur. Ampliar els principis democràtics i la capacitat innovadora
1. Exposició de motius
Tenir en compte els drets de les generacions futures obliga a fer canvis en la governança i en la manera de treballar.
El nostre sistema democràtic està passant un moment de debilitat. A les dificultats dels nostres poders públics per donar resposta satisfactòria als principals reptes –socials, mediambientals i convivencials– que enfrontem col·lectivament, se li uneix la percepció, cada cop més generalitzada i estesa a la ciutadania, que aquests poders públics no representen adequadament els seus interessos, ni escolten ni canalitzen les inquietuds i les opinions. Aquest clima de desafecció, especialment present entre la població més jove i els col·lectius més vulnerables, es tradueix en un qüestionament del propi sistema democràtic i de la representativitat dels poders i les institucions públiques democràticament constituïdes.
Davant aquesta resposta insuficient i aquesta crisi de confiança i representativitat, l’única estratègia és apostar per més i millor democràcia. Això demana institucions més compromeses amb la transparència, la inclusió, la participació i el retiment de comptes.
El dret a participar en les decisions ens ha d’ajudar a sentir-nos actors necessaris per al canvi i a comprometre’ns en les accions que cal prendre per aconseguir que la nostra economia pugui arribar a ser compatible amb la salut del nostre planeta.
L’elecció del futur que volem està molt lligada als nostres valors ia les nostres necessitats personals. Està lligada al coneixement d’aquelles coses que ens fan felices i d’aquelles que són supèrflues i moltes vegades imposades pels que tenen interessos a fer-hi negocis. Distingir les unes de les altres i centrar-nos en allò important forma part d’aquest exercici de visualització de futurs.
Ampliar els canals i les noves formes de participació entre ciutadans i administracions, tant pel que fa a l’elaboració de lleis com a l’elaboració de plans i estratègies. Impulsar nous canals de participació democràtica. La co-creació de visions de futur i els mètodes de deliberació faciliten l’abordatge dels dilemes polítics complexos amb millor informació i més legitimitat social. Alhora, són una via d’implicació i de compromís polític dels ciutadans.
Aprofundir i normalitzar l’ús del treball i de les metodologies de prospectiva estratègica existents al cicle polític, de manera que s’integrin al pla de treball i al pressupost anuals, inclòs l’aprenentatge a partir de models i escenaris de futur per a la presa de decisions a llarg termini.
Innovació social: la cita d’Albert Einstein “Si busques resultats diferents no facis sempre el mateix” ens adverteix de la impossibilitat de superar els problemes ambientals i socials generats pel nostre model socioeconòmic si apliquem les mateixes solucions de sempre. No trobarem solució al consum excessiu de recursos exhauribles, a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, a la contaminació de les nostres aigües, a la degradació de les nostres terres o a la desigualtat i a la pobresa cròniques, aplicant les mateixes polítiques públiques que hem aplicat fins ara.
Les polítiques que s’apliquen habitualment per resoldre problemes socials cronificats (pobresa, desigualtat i precarietat) o problemes ambientals cada vegada més pertorbadors (desertificació, canvi climàtic, incendis…) han mostrat les seves limitacions en els resultats. És en aquest context de cerca de solucions, que arriba el moment de la innovació social, de provar noves propostes polítiques, experimentar noves iniciatives i replicar els casos d’èxit. Aquesta innovació requerirà proves pilot i monitoratges per avaluar-ne els resultats i l’eficàcia, i, en cas d’èxit, escalar-les.
2. Demandes principals
- Utilització de la prospecció estratègica i la co-creació de futurs en l’exploració dels futurs plausibles, per anticipar-se als problemes que afectaran les generacions futures i plantejar les millors polítiques per superar-los. Aquests exercicis de prospectiva de futurs, s’han de fer conjuntament amb els ciutadans per aconseguir la màxima repercussió social i ajudar a posar en marxa els canvis que la nostra societat necessita.
- Impulsar nous canals de participació democràtica basats en mètodes de deliberació, per abordar els dilemes polítics complexos amb millor informació i més legitimitat social: assemblees ciutadanes, panells, jurats i referèndums són eines d’aprofundiment democràtic ia alhora una via d’implicació i de compromís polític dels ciutadans.
- Impulsar iniciatives d’innovació social, replicant casos d’èxit en altres llocs o fent proves pilot monitoritzades per conèixer el resultat d’aplicar noves fórmules en àmbits socials, agroalimentaris, energètics, constructius, de mobilitat o de treball. Algunes d’aquestes noves fórmules podrien ser viables i escalables.
