Respecte la Natura.
| Envair el menys possible els espais naturals i seguir les instruccions de cura i conservació de l’entorn, és el millor remei per protegir i gaudir de la Natura. No s’hi han d’abandonar deixalles. |
Respecte la flora i la fauna.
| Les bestioles són beneficioses: marietes, cucs, cargols, llimacs, escarabats, gripaus, granotes, sargantanes, rat penats, rates pinyoneres, ratolins…; perquè mengen insectes, i prevenen les plagues. |
| Segueix les recomanacions al bosc. | Seguir les recomanacions sobre onades de calor i èpoques de risc d’incendis és fonamental per evitar-los. |
Recolza l’augment de les zones naturals.
| Parcs, jardins, zones marines protegides, etc., són fonamentals en la lluita contra el canvi climàtic i pel manteniment de la biodiversitat. |
Preserva el fons marí.
| Sobretot praderies d’alguers de posidònia. Les àncores dels vaixells destrueixen el substrats. La pesca recreativa sense control malmet la biodiversitat. |
Recolza la transformació cap a ciutats cíviques.
| La ciutat ha de ser bressol de justícia climàtica i social. Cruïlles pacificades al transit motoritzat, augment dels carrils bici i espais verds, etc., milloren la qualitat de vida i baixen la contaminació. |
| Exigeix al teu ajuntament que planti arbres autòctons d’ombra. | L’arbrat és la millor adaptació contra el canvi climàtic. Evita les palmeres altes que no fan ombra i absorbeixen poc CO2. |
| Exigeix al teu ajuntament que redueixi les superfícies dures. | Les places i parcs de terra filtren l’aigua cap el subsol i mantenen el nivell freàtic. També s’escalfen menys. |
| Rebutja les instal·lacions portuàries i esculls artificials. | Provoquen canvis en les dinàmiques sedimentàries i malmeten la costa modificant l’estructura de platges. Requereixen reposició de sorra des d’altres indrets. Malmeten la biodiversitat. |
Promou els horts urbans.
| Instal·lar-los en terrats, places i patis interiors contribueix a netejar l’aire de la ciutat i apaivaguen la calor. També afavoreixen les relacions socials. |
| Compra plantes autòctones per jardins i terrasses. | Són més resistents a la sequera i les plagues i també conserven millor la biodiversitat local. Plantes, insectes i animals depenen uns dels altres. |
No arranquis totes les “males herbes”.
| Un cert percentatge de “males herbes” beneficia la resistència de les altres plantes i afavoreix la biodiversitat. |
| Promou la nidació d’ocells i insectes col·locant caixes niu. | No tapis forats de les façanes perquè no hi entrin els coloms; mantenir-los afavoreix la nidació d’altres espècies autòctones. |
| Usa insecticides naturals. | Els insecticides químics acaben amb la biodiversitat i contaminen la xarxa alimentària. Hi ha molts productes ecològics i naturals que els poden substituir amb eficàcia. |
Si pots, fes permacultura.
| Una pràctica de cultiu propera i ecològica que et farà sentir millor i més realitzada. També és una activitat lúdica. Busca informació. |
| Recolza la disminució de la lluminositat excessiva. | Freqüentment està sobre dimensionada o en llocs i hores en que no és necessària. Resulta una gran despesa extra i inútil d’energia i manteniment. |
No pretenguis que el camp sigui com la ciutat.
| El camp i els seus pobles tenen la seva pròpia dinàmica, integració social i tradicional. No han d’imitar la vida a la ciutat. Cada indret és diferent amb les seves pròpies característiques, avantatges i inconvenients. |
| Rebutja noves infraestructures que no respectin estrictament el territori. | Ha més habitatges i infraestructures més despesa municipal, més despesa d’energia i aigua, més residus, més serveis, més transport, més contaminació, més estrès ciutadà i destrucció de la natura. |
