PROPOSTES REVO EMERGÈNCIA CLIMÀTICA PER CATALUNYA

Peticions al Govern de la Generalitat per fer front a l’emergència climàtica

desembre 2019

El 17 de gener de 2020 el Govern de Generalitat de Catalunya celebra la Cimera per l’Emergència Climàtica, en la qual el Govern exposarà les mesures que emprendrà el 2020.

Revoprosper presenta una llista de peticions que creiem necessàries per fer front a l’emergència de forma eficaç i amb la urgència que la problemàtica es mereix.

1. Aplicació inmediata de la llei de canvi climàtic:
   1. Comitè d’experts sobre Canvi Climàtic. Elecció pel parlament d’un veritable del Comitè d’experts en Canvi Climàtic , segons que estableix l’art. 32.2 de la llei 16/2017, de l’1 d’agost , han de ser 7 membres escollits entre experts acadèmics o professionals de reconegut prestigi en àmbits rellevants per a les funcions del Comitè. (Actualment no és un comitè de científics, hi ha massa orientacions polítiques…)
   2. Proposta del govern sobre la base de les recomanacions del Comitè de 3 pressupostos de carboni fins 2035 (art. 4.m definició de Pressupostos de carboni: quota d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle assignada a una entitat, una organització o un territori durant un determinat període).(art.7.1 els pressupostos de carboni….S’estableixen per períodes de cinc anys i s’aproven amb una antelació de deu anys).
   3. Presentació d’un pressupost de carboni en els pressupostos de 2020 (art. 4.m) acompanyat de les mesures financeres per assolir aquest pressupost ( límit d’emissions).
   4. Objectiu de 2030 de reducció d’un 55% de les emissions d’efecte hivernacle , segons l’acordat pel Parlament Europeu.
2. Transport (el primer emissor climàtic a Catalunya)
   1. Infraestructures
      1. Ports i aeroports No ampliació Moratoria on New Infrastructure and Scaling Down of Airports
      2. Pla Director Urbanístic del circuit de Montmeló Retirada de Pla Director que suposa una macrooperació urbanística i el BCN World del motor http://www.noensvendreulamoto.cat/web/
   2. Vols
      1. Reduir els vols aeris a Europa amb taxes al carboni. Eliminating Tax Exemptions: Kerosene & Carbon Tax, VAT, and Ticket Tax
      2. En vols transfronterers es proposa gravar el bitllet com una suma fixa per passatger i vol i amb un augment progressiu de les tarifes en funció del nombre de vols o en funció dels km recorreguts durant un període de temps determinat. 1º opció: primer vol lliure d’impostos cada tres o quatre anys, el segon vol es gravaria amb un impost de X € i amb cada vol addicional la taxa es duplica. Una 2º opció, en comptes del nombre de vols efectuats, el que es gravaria progressivament serien els km recorreguts. Les tarifes serien diferents per als bitllets de classe econòmica que per als bitllets de primera classe perquè els seus seients produeixen més emissions. https://stay-grounded.org/making-excessive-flyers-pay/
      3. Límits en els vols de curta distància que tenen alternatives en altres modes de transport (trens alta velocitat, trens nocturns) Setting limits on flights
   3. Trens
      1. Organitzar una bona xarxa ferroviària dintre de Catalunya, no únicament dins de Barcelona com s’ha fet. Organitzar un bon servei ferroviari amb Espanya, que ja és bastant bo, i amb França i Europa que és una calamitat. L’objectiu d’organitzar una bona xarxa ferroviària dintre de Catalunya és que totes les comarques de més de 30.000 habitants, a més de la Costa Brava, disposin de ferrocarril, en diferents formats, d’aquí a l’2030. Organitzar una jerarquia en la xarxa de transport a tot el territori, un sistema basat en la prioritat per al ferrocarril, el bus per serveis no servits pel ferrocarril o d’aportació al tren, en la correspondència, en la cadència i en la integració de xarxes avui segmentades. En definitiva, copiar el model suís de transport que es el millor d’Europa.
      2. Organitzar una xarxa de serveis ferroviaris nocturns per distàncies de més de 800 km amb la intenció d’oferir alternatives sostenibles a l’avió.
   4. Cotxes
      1. Deixar de donar un suport tan explícit al cotxe elèctric, per inútil, i passar a donar suport a la bicicleta elèctrica (1% de consum), al transport públic, sobre tot Ferroviari, i als sistemes de cotxes compartits. Acabar amb el principi que els ciutadans han de tenir cotxes individualment.
      2. Deixar de donar suport a la compra de vehicles de combustió. La llei de canvi climàtic especifica clarament que la recaptació del tribut als vehicles té caràcter finalista i ha de nodrir a parts iguals el Fons Climàtic i el Fons de Patrimoni Natural (art.40). En el fons climàtic (art. 51) no hi cap el concepte de pla “Renove”.
      3. Establir un llindar d’emissions/vehicle-any per a tots els vehicles de motor de combustió. El tipus impositiu (€/kgCO2) seria constant fins a aquest llindar a partir del qual augmentaria progressivament (emissions reals, mesurades a través de la ITV en lloc de la quota tributària obtinguda a partir de les emissions oficials teòriques, tal com estableixen els articles 41 i 44 de la llei 16/2017, de l’1 d’agost ). Reduir les emissions de la mobilitat pg. 5 apartats a,b,c
   5. Taxació al carboni en el sector transport segons quotes individuals i finalitat de la recaptació
      1. A partir d’un nº determinat de vols o km/persona-any incrementar de forma progressiva la imposició sobre aquests vols de més. Making Excessive Flyers Pay (veure explicació a l’apartat vols)
      2. Establir un llindar d’emissions/vehicle-any (reals, mesurades a través de la ITV ) (En lloc de la quota tributària obtinguda a partir de les emissions oficials teòriques, tal com estableixen els articles 41 i 44 de la llei 16/2017, de l’1 d’agost ) per a tots els vehicles de motor de combustió. El tipus impositiu (€/kgCO2) seria constant fins a aquest llindar a partir del qual augmentaria progressivament. Reduir les emissions de la mobilitat pg. 5 apartats a,b,c. El que es proposa és que les primeres X emissions de CO2 reals ( mesurades segons la ITV)  efectuades per qualsevol cotxe estiguin  taxades amb el mateix nivell impositiu, sigui el tipus de cotxe que sigui,  i a partir d’aquest llindar, gravar-les de forma progressiva. Aquesta proposta es basa en les emissions reals dels vehicles  i grava més a qui més contamina, ja sigui, perquè fa més km. o perquè té un cotxe més contaminant.
      3. Els diners recaptats amb aquests impostos es poden destinar, una part a l’abaratiment del preu de l’energia renovable i una altra part a la redistribució dels diners recaptats entre tots els ciutadans.
3. Energia
   1. Rehabilitació energètica Iniciar, conjuntament amb els ajuntaments, campanyes d’ajuda a la rehabilitació energètica dels edificis de forma extensiva: per barris i zones de baix nivell de renda, etc. per tal d’abaratir el cost de rehabilitació. ( Plan MA-DRE barri de Fondo Alt (Sta Coloma) Olot lidera un proyecto PACE són exemples).
   2. Electrificació de Catalunya mitjançant un model descentralitzat, això suposarà una reducció del consum primari de >50%. Establir pel 2030 un 25% de reducció de la producció energètica, per assolir un 50% el 2050 (com ja es va aprovar a Suïssa). Això es concreta en:
      1. L’àmbit domèstic tendir a l’autoproducció i l’autoconsum individual o compartit i a la climatització per bombes de calor i biomassa (veure el punt 4 sobre habitatge i xarxes locals elèctriques).
      2. L’àmbit industrial cal la revisió de processos , augmentant l’eficiència energètica i també l’autoproducció prop del punt de consum, tot substituint producció de calor procedent d’electricitat per calor d’origen termosolar.
      3. L’àmbit de la mobilitat ha de ser l’acció central del pla, és on més energia es gasta i quasi tota ella és no renovable. Cal prioritzar l’electrificació del transport de petit recorregut privat, el canvi al ferrocarril i transport compartit amb forta reducció del parc automobilístic privat. En un determinat horitzó només estaran autoritzats a circular els vehicles compartits. En el transport de gran tonatge (autobusos, camions i vaixells ) solucions sobre la base del combustible H2 i la pila de combustible i, sobretot, els sistemes amb catenària, ferrocarril, tramvies i troleibusos.
         Aquest panorama donaria com a resultat una xarxa força més complicada de gestionar, però factible a partir de la computació quàntica , més segura, i molt més ràpida i potent que la convencional.
   3. Cada comarca catalana ha de dedicar el 2% del seu territori a la producció d’energia elèctrica renovable per tal d’arribar a l’autosuficiència, tenint en compte que no tot ha de ser territori de nova ocupació. Cal prioritzar la implantació sobre les infraestructures ja existents, sostres ja construïts , vies de comunicació , superfícies aeroportuàries , làmines d’aigües, etc. Es poden compatibilitzar dues formes d’obtenció d’energia sobre d’un mateix territori (eòlica i fotovoltaica, per exemple) o compatibilitzar la producció d’energia amb altres usos convencionals i, finalment, si cal ocupació de nous territoris, prioritzar les ocupacions que no afectin les zones productives en el sector agrícola o altres sectors d’especial interès, donant la possibilitat en aquests territoris (en general micropobles) a la creació de llocs de treball nous , especialitzats i que siguin econòmicament reequilibradors i ajudin a la repoblació de comarques en vies de despoblament. Estudiar la creació d’un tribut sobre la producció d’energia per retribuir el territori.
   4. Tancament dels reactors nuclears, convertint les actuals centrals (a Catalunya Vandellòs-Ascó) en pols energètics basats en energies renovables , que puguin aprofitar una bona part de les actuals infraestructures existents , turbines , comandaments , línies de transport, etc. Concretament a Vandellòs hi ha també una central de cicle combinat que funciona (a precari , molt poc temps) amb Gas Natural que s’hauria de reconvertir integralment a Hidrogen i modificar globalment aquests enclavaments en element regulador de la demanda a la xarxa, ben diferent de les actuals limitacions de les produccions nuclears , poc flexibles que no serveixen per regular producció i demanda.
4. Habitatge i xarxes locals elèctriques
   1. Impulsar l’autoconsum comunitari. Elaboració d’una guia per a prossumidors (productors i consumidors ) facilitant informació sobre el càlcul del consum , les opcions de finançament, les ajudes, les comunitats de propietaris, etc.
   2. Establir un preu al kWh d’autoconsum (tarifa d’ autoconsum).
   3. Facilitar els mercats locals elèctrics o les xarxes municipals en oposició al model centralitzat actual. Donar el màxim impuls a cada projecte, sobre tot els petits, assumint els riscos que això comporti.
   4. La figura de l’agregador és cabdal per als futurs mercats de l’energia. Per això caldrà comptar amb una xarxa molt més digitalitzada i accessible de la que el que ara disposem.
5. Alimentació
   1. Reduir el consum de carn i centrar la nostra alimentació en dietes vegetals. (més de la meitat de la producció agrària a Catalunya es dedica a l’alimentació animal).
   2. Pla per esdevenir autosuficients en l’alimentació. Km zero en tots els productes. La cadena d’alimentació globalment considerada (agricultura , primera transformació , transport , precuinat i cuinat) representa un consum energètic de l’ordre del 30 al 32% de total l’energia consumida) Preservació zones hortícoles periurbanes que s’han de protegir urbanísticament.
6. Pesca marítima. Com activitat extractiva la pesca marítima enfronta el canvi climàtic sota dos aspectes fonamentals: l’energètic i la conservació de la biodiversitat.
   1. Energia
      1. Reduir un dia a la setmana de pesca, sense perjudici d’altres accions i mesures de protecció d’espècies i vedes.
      2. Propiciar la pesca de proximitat mantenint la pesquera litoral i d’encerclament dins dels límits de les capacitats de regeneració de les poblacions explotades. Aquestes embarcacions més petites i de menys potència de motor, són les que menys contaminen perquè van més a prop i no destinen energia a l’acció de pescar, només per a anar i venir del calador. Deixen els arts a la mar que realitzen la seva funció de pesca de manera estàtica. És la modalitat de pesca més selectiva i per tant sostenible, encara que haurien de reduir horari i longitud dels ormejos de pesca.
      3. Considerar la pesca d’arrossegament a extingir. Els vaixells d’arrossegament, per les seves dimensions i sistema de pesca, són els que més energia gasten i més contaminen, ja que la despesa d’energia es realitza durant totes les hores que el vaixell arrossega els arts pel fons realitzant pesca activa, i perquè les anades i sortides de port es realitzen més lluny i a més velocitat. No donar nous permisos ni alta de vaixells ni noves activitats de pesca d’arrossegament, deixant extingir els permisos actuals fins a la total eliminació de la pesca d’arrossegament en totes les seves modalitats, litorals i de plataforma, només deixant aquelles pesqueres excepcionals de talús, però ajustant l’esforç a les capacitats de regeneració de les seves poblacions sota criteris estrictament científics.
      4. Prioritzar les subvencions per l’eficiència energètica i reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Promocionar, la transició a l’ajut de motorització elèctrica, eòlica i/o solar, o amb sistemes de noves tecnologies d’aprofitament de vents (parapents, turbines d’aire, etc).
   2. Biodiversitat
      1. Augmentar les zones de protecció de la biodiversitat, especialment les praderies de Posidònia, coralls i espècies vulnerables a l’explotació i al canvi climàtic.
      2. Disminuir les activitats de pesca recreativa i zones d’ancoratge en badies i d’alguers.
      3. Protegir més integralment i augmentar les superfícies de parcs i reserves naturals marines amb dissenys de passadissos de connectivitat biològica.
      4. No augmentar les instal·lacions portuàries i altres infraestructures destinades al lleure o turisme de masses, i sols permetre-hi actuacions de millora. Reduir les seves dimensions i recuperar hàbitats sempre que es pugui.
      5. Promoure la creació d’àrees marines protegides a la pesca a les zones de plataforma i talús.
      6. En el cas d’incorporació de noves tecnologies, aplicar les mesures d’apaivagament proporcionals a l’efectivitat de la nova mesura. Sols permetre la incorporació de noves tecnologies per la millora de la seguretat i condicionament a bord i per l’estalvi energètic, no per augmentar el rendiment o eficiència de la capturabilitat de l’embarcació.
   3. Gestió general
      1. Gestionar sempre i prioritàriament sota criteris estrictament científics, deixant únicament la co-gestió per a l’adaptació socioeconòmica destinada a l’aplicació de les directrius científiques.
7. Finances
   1. L’Institut Català de Finances adaptarà els seus criteris de concessió del crèdit (segons estableix l’art. 34.5 de la llei 16/2017, de l’1 d’agost) a la propera Taxonomia europea (Proposta de Reglament per l’establiment d’un marc per afavorir les inversions sostenibles), tal com farà el mateix Banc Central Europeu. L’Institut Català de Finances haurà de reportar anualment l’impacte climàtic de la seva cartera de préstecs, segons les directrius establertes per la EBA (Autoritat Bancària Europea).
   2. L’Institut Català de Finances haurà d’excloure del seu finançament aquelles empreses que duguin a terme activitats econòmiques lligades a extracció d’energies fòssils i indústria armamentística, i establir una estratègia de decreixement de la seva cartera d’actius financers lligats al carboni fins a arribar a zero en els propers 5 anys.
   3. El Govern de Catalunya haurà de presentar un projecte de llei per actualitzar l’actual base legal de l’Institut Català de Finances per convertir-lo en un veritable banc públic per finançar la transició a una economia ambiental i socialment sostenible de Catalunya.
8. Residus
   1. Castigar l’obsolescència programada, considerant que aquesta és una pràctica comercial enganyosa i, per tant, punible (com ja ha fet França).
   2. Establir índex de reparabilitat : S’exigirà que tot fabricant o importador d’aparells elèctrics o electrònics (AEE) comuniqui un índex de reparabilitat així com els paràmetres que s’han utilitzat per a establir-lo (com ja ha fet França).
9. Mesures per a desincentivar l’ús dels combustibles fòssils en totes les activitats
   1. Certificació de productes exclosos de fòssils: tèxtil sense tòxic del petroli, alimentació ecològica…
   2. Estudiar els efectes en el conjunt de l’economia dels riscos de carboni de les carteres d’inversió, establir plans de desinversió.

Llei del canvi climàtic 16/2017 de l’ 1 d’Agost

DECRET LLEI 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables (DOGC de 28 de novembre de 2019)