- Catalunya emet pràcticament el mateix CO2 que l’any 1990, mentre Europa ha retallat un 37% les emissions.
- Els pressupostos de carboni, el PLATER, el PINECCAT i l’Agència de la Natura avancen, però sense terminis definits d’aprovació.
- Les energies renovables i l’electrificació del país (mobilitat, indústria, usos tèrmics) no fan el salt necessari en un context d’emergència climàtica i ecològica.
- Amb determinació política, acompanyament de la ciència i un gran pacte social, Catalunya pot anticipar els efectes de l’escalfament global a la regió mediterrània i esdevenir un referent per a la seva resposta.
Barcelona, 31 de maig de 2025.– Aquest matí s’ha celebrat l’edició de 2025 del Futur és Ara per part de l’aliança que porta el mateix nom i de la qual Greenpeace forma part des de la seva creació, el 2023. Les organitzacions que conformen aquesta aliança han destacat la necessitat d’avançar en polítiques en l’àmbit climàtic per fer front als reptes actuals. Les organitzacions alerten que la reorganització del Govern en una macroconselleria (de Territori, Habitatge i Transició Ecològica), que engloba les polítiques ambientals, energètiques i territorials, no s’ha traduït en una acceleració de les polítiques ambientals pendents des de 2023. Tal com mostra l’annex, els instruments legals més destacats per fer front a l’emergència climàtica i ecològica continuen pendents de tramitació o sense terminis clars d’aprovació: el Pressupost de Carboni, el PLATER, el PINECCAT o l’Agència de la Natura.
D’altra banda, el món científic s’ha organitzat al voltant de la plataforma “La legislatura del no retorn”, per reclamar al president lideratge i un gabinet de crisi de naturalesa cientfíca per fer front a la crisi climàtica i ecològica. Més de 1.250 persones i gairebé una setantena d’institucions científiques i entitats s’han adherit a aquesta crida del món científic, entre les quals moltes de El Futur és Ara.
El Parlament de Catalunya va declarar l’Emergència Climàtica el 2019 i set anys després el gruix de les mesures per fer-hi front encara corren pels passadissos de la Generalitat esperant la seva aprovació. Mentrestant, Catalunya perd posicions i oportunitats en la nova economia verda i en sectors en els quals havia ostentat el lideratge. Mentre el conjunt de la UE ha reduït les emissions un 37% respecte de l’any 1990, Catalunya està pràcticament en el mateix volum d’emissions. A nivell estatal, Catalunya està a la cua de la transició energètica justa i està perdent el tren de la nova economia descarbonitzada, amb només un 19,1% d’electricitat de fonts renovables el 2024, nivell per sota del de fa una dècada (21% el 2014 segons dades de REE).
2025: determinació política, per accelerar els canvis i frenar la desinformació
La gran apagada elèctrica del 28 d’abril ha estat aprofitada per amplis sectors per alimentar la desinformació respecte la transició energètica. Les fake news i la manipulació de la informació són un problema que fa anys que s’arrossega en la lluita contra el canvi climàtic i que només es pot contrarestar amb determinació política i fets.
Per això, en l’edició 2025 de El Futur és Ara demanem diligència i un full de ruta clar, amb objectius a 2030 i 2035 i alineats amb l’1,5º d’escalfament màxim planetari:
- Aprovar d’urgència els Pressupostos de Carboni previstos a la Llei del Canvi Climàtic de 2017, per tal que aquests fixin els objectius de Catalunya en matèria d’emissions i siguin la base sobre la qual definir els instruments normatius i de planificació pendents d’aprovació.
Un cop aprovats, impulsar un Pacte Social i Pla d’Inversions en Mitigació 2026-2030, per tal de complir amb els objectius dels pressupostos de carboni fins el 2030 i fer que la transició energètica justa arribi no tan sols al sector elèctric, sinó també a la mobilitat, el transport de mercaderies, el sector residencial, l’industrial i també al sector primari. Així mateix, facilitar el monitoratge públic del compliment dels pressupostos mitjançant un recompte d’emissions nacional i per municipis.
Els estudis indiquen l’extrema urgència i importància clau de reduir les emissions com més aviat millor, cosa que requereix un esforç pressupostari extraordinari, especialment per garantir conseqüències positives per al conjunt de la població. Cal recordar que la Llei estableix l’aprovació de pressupostos de carboni per períodes de 5 anys i aquests arriben amb 5 anys de retard, pel que és inajornable la determinació política per tal de recuperar com abans millor el terreny perdut. El primer pressupost 2021-2025 i el segon 2026-2030 havien d’estar vigents el 31 de desembre de 2020, i el tercer pressupost 2031-2035, el 31 de desembre de 2023.
- Completar en un màxim de 12 mesos la tramitació del Pla Territorial de les Energies Renovables (PLATER), incloent les zones d’acceleració pels objectius energètics de 2030 i 2035, en observació dels mandats de la Directiva Europea 2023/2413 de Renovables, així com una planificació de les infraestructures d’emmagatzematge i distribució associades per garantir l’estabilitat del sistema i dels preus.
Iniciar sense demora el diàleg social imprescindible per prevenir i resoldre els conflictes territorials vinculats al desplegament de les energies renovables i l’electrificació del país. Així mateix, el PLATER ha d’incorporar mecanismes per garantir el foment de l’autoconsum compartit i les comunitats energètiques a tot el territori, mitjançant una planificació que en reconegui el potencial per diversificar el model energètic, reforçar la resiliència territorial i afavorir una major participació ciutadana en una justa transició energètica.
- Articular amb el món científic català un mecanisme de governança de la crisi climàtica i ecològica, que tingui com a prioritats:
- Plans d’adaptació i resiliència de les infraestructures essencials del país (aigua, energia, telecomunicacions, mobilitat i salut)
- Revisar els grans instruments de planificació del país (Pla territorial general de Catalunya, Plans territorials parcials, Pla d’infraestructures del transport…), per planificar l’ordenació territorial i les noves infraestructures necessàries per aconseguir el compliment dels pressupostos de carboni.
- Monitoritzar el pressupost de carboni i determinar les millors opcions a mig i llarg termini i, tal com preveu la Llei de Canvi Climàtic, efectuar un rendiment de comptes anual al Parlament.
- Monitoritzar l’evolució dels efectes de l’escalfament global a Catalunya i els seus impactes, ambientals, socials i econòmics.
- Integrar totes aquestes funcions en un Observatori de monitorització i resposta al canvi climàtic de Catalunya.
El Futur és Ara, una aliança que neix per a exigir una resposta davant la crisis climàtica i ecològica
L’any 2023 entitats socials i ambientals vam decidir unir esforços per situar en el centre del debat públic la necessària resposta a la crisi climàtica i ecològica aprofitant el Dia internacional del medi ambient.
Així va néixer El Futur és Ara. Un espai de trobada entre la societat civil, institucions científiques i representants polítics per articular una resposta compartida a la crisi ecosocial. Des de llavors, cada any hem aplegat a experts i científics per avaluar l’estat del nostre medi ambient i de les polítiques públiques i situar les prioritats immediates a un any vista.
La primera edició de El Futur és Ara, el juny del 2023 vam demanar:
1- Fulls de Ruta cap a la sostenibilitat basats en la ciència
2- Pressupostos de Carboni
3- Monitoratge Públic
El 2024, en la segona edició, coincidint amb l’avançament electoral a Catalunya, El futur és ara va posar de manifest tres prioritats:
1- Que el nou Govern situés al màxim rang l’emergència climàtica i la transició ecològica justa amb una vicepresidència amb capacitat d’influir en els diferents departaments de la Generalitat.
2- Agilitat administrativa i celeritat en els instruments normatius en matèria energètica i els plans de descarbonització.
3- Creació d’un organisme científic per posar el talent del nostre país al servei de la governança de la crisi ecosocial.
L’aliança El Futur és Ara està formada per:
El programa de El Futur és Ara 2025 farà balanç del progrés de Catalunya cap als objectius i fites de transició ecosocial, amb les intervencions científiques de:
- Marta Torres Gunfaus: membre del Comitès d’Experts en Canvi Climàtic del Parlament de Catalunya i investigadora de l’Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI)
- Joan Ramon Morante: Director de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC)
- Joan Pino Vilalta: Director del Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals (CREAF-UAB)
- Alícia Josa Culleré: investigadora en formació a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)
- Ana Garcia Molina: presidenta de la Comissió de sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
- Conducció de l’acte: Evelyn Segura – biòloga marina i comunicadora científica.
Per a més informació i declaracions:
- Sergi Nuss Girona: info@elfuturesara.cat – 615061688
- Carolina Pérez, coordinadora territorial de Greenpeace a Catalunya. cperez@greenpeace.org ; 675 29 10 60
Annex – Estat de tramitació de diversos instruments legals per a la sostenibilitat climàtica i ecològica a Catalunya.
| Instrument | Data prevista per normativa | Any d’inici de la tramitació/redacció | Estat actual | Fase de tramitació / observacions |
| Pressupostos de carboni | Sí: 31/12/2020 1r i 2n quinquenni; 31/12/2023 3r quinquenni | 2021 | Proposats pel CECC (2024), pendents d’aprovació | Informe tècnic presentat; falta aprovació oficial del Parlament |
| PLATER | Sí (DL 24/2021) | 2022 | En redacció | Consulta prèvia i informes sectorials en curs |
| PINECCAT 2030 | Sí (Llei 16/2017) | 2022 | Redactat i consultat | Pendents d’aprovació definitiva |
| Inventari d’embornals de carboni | Sí ((Llei 16/2017, art. 18.2) | Pendent d’inici | Pendent d’inici | Pendent d’inici |
| Fiscalitat de carboni | Opcional (Llei 16/2017, art. 33) | 2019 | Sense desplegament efectiu | Sense calendari anunciat |
| Adaptació normativa europea qualitat de l’aire | Obligatòria (UE) | 2023 | Aprovat | Decret 132/2024 del Pla de qualitat de l’aire |
| Agència de la Natura de Catalunya | Sí (Llei 7/2020) | 2020 | Aprovada però no desplegada | Estructura no activada per oposició del sector primari |
| Pla sectorial de connectors ecològics | Prevista (Llei espais naturals) | Pendent | Sense document públic | Possiblement en estudi tècnic |
| Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic | Sí (Llei 16/2017) | 2012 (1a versió), 2021 (2a versió) | ECACC 2021-2030 vigent | Document publicat; cal seguiment periòdic |
| Llei de Biodiversitat | Prevista a nivell estatal i reclamada a Catalunya | 2023 (anunciada en plans) | No presentada | En espera de projecte de llei |
Taula elaborada amb informació pública i tècnica actualitzada a 2024. La informació hauria de ser contrastada amb fonts oficials per a usos administratius.
