La Renda Bàsica Universal (RBU)
Josep Ramon Aragó
La Renda Bàsica Universal (RBU) significa que totes les persones reben periòdicament una quantitat de diners determinada, independentment que cobrin un sou o no.
La RBU parteix del concepte de què la part de la riquesa que aporten els recursos naturals (sense comptar-hi el treball humà) pertany a tots i totes per igual.
La teoria sobre la RBU i la proposta de la seva implantació, conjuntament amb altres mesures com la reducció de la jornada de treball i la reforma fiscal, formen part del model econòmic que impulsa la nostra associació.
Els objectius principals de la RBU són eliminar la pobresa i les condicions que predisposen els treballadors i treballadores a acceptar feines indesitjables o il·legals.
La RBU forma part d’un model teòric que es planteja com a adient d’acord amb les característiques del segle XXI (desigualtats, tecnologia, consciència dels límits del Planeta) i compta ja amb algunes experiències d’aplicació (Alaska, Namíbia, Finlàndia).
La RBU és més completa que les mesures de tipus assistencial com la Renda Garantida de Ciutadania aprovada recentment a Catalunya. La RBU es planteja com una prestació que respon a un dret, general i incondicional. La seva amplitud contribueix a millorar les condicions per a la convivència i simplifica els tràmits.
La seva defensa topa amb alguns arguments en contra:
- “No hi ha diners”. Aquest argument es pot rebatre amb els estudis econòmics que demostren la seva viabilitat. Segons aquests estudis, amb la RBU s’estalvia una part de les prestacions actuals, i la resta es cobreix amb impostos progressius sobre la renda.
- Provoca reaccions de rebuig en apujar els impostos. Qualsevol mesura redistributiva de veritat provoca el rebuig dels rics. Està clar que intervé en la qüestió la correlació de forces en l’àmbit polític, i que la implantació de la RBU va paral·lela a un procés d’empoderament de les classes populars.
- “No volem subvencionar l’ociositat, per principi”. Aquí podem recordar que el sistema actual fa molts anys que s’ha demostrat incapaç de solucionar una situació d’atur crònic, i que sovint qui no disposa de recursos no té més remei que buscar-se la vida amb feines il·legals. També és important la relació entre la RBU i les feines domèstiques, reproductives o voluntàries en general, sovint realitzades per dones, i no remunerades. La RBU significaria un suport bàsic a les famílies. En aquest sentit comptem amb l’experiència dels beneficis aportats per les pensions de jubilació en moments de crisi.
- “L’aplicació de la RBU provocaria un augment del consum i apujarien els preus, augmentant altre cop les diferències de renda, i quedaríem com abans”. No es descarta que calgui acompanyar la RBU amb mesures contra la inflació, però en cap cas no seria igual per a les persones que passessin de zero ingressos a disposar d’una prestació incondicional.
La RBU es pot implantar de formes diferents, definint les fases i característiques que millor s’adeqüin a la situació d’un país determinat.
L’aplicació de la RBU, sostinguda per un impost progressiu, contribuiria de forma molt potent a invertir la tendència actual a l’agudització de les diferències i a una vida més feliç per a moltes persones.
Referències:
Propuesta de revo sobre Renta Básica Universal
Autors de referència: Jordi Arcarons, Daniel Raventós i Lluís Torrens.
