Balears i Gal·les han aprovat lleis que vetllen perquè les decisions del govern no repercuteixen negativament en les generacions futures
Neus Casajuana
El Parlament de Balears acaba d’aprovar una Iniciativa Legislativa Popular molt rellevant per les conseqüències que pot tenir en la política balear si s’aplica correctament. Es tracta de la llei per al Benestar de les Generacions Presents i Futures que té l’objectiu Implantar en els processos de decisió política, l’obligatorietat d’avaluar l’impacte potencial i les repercussions positives o negatives sobre el benestar ecològic, econòmic i social de les generacions presents i futures. Aquesta llei serà d’aplicació a les noves normatives, plans, estratègies o inversions.
Encara que sorprengui, la valoració dels impactes de les polítiques públiques no se sol efectuar de forma generalitzada a casa nostra i, en els casos que es porta a terme alguna anàlisi d’aquest estil, com ara l’anàlisi de costos i beneficis, per avaluar l’oportunitat d’alguna inversió amb diners públics o per valorar les prioritats quan els diners no arriben per a totes les necessitats, moltes vegades succeeix que en aquestes anàlisis, els impactes en el sector econòmic pesen molt més que els impactes en altres sectors de més difícil valoració, ja sigui perquè són impactes difícils de mesurar en unitats monetàries, com quan s’ha de valorar l’impacte en el benestar de les persones amb una component subjectiva important (ex. l’impacte del soroll degut al trànsit) o perquè, a causa de la complexitat de càlcul o al desconeixement de les conseqüències a llarg termini, no es valoren prou correctament aquests impactes. Això succeeix, per exemple, en el terreny ambiental i climàtic. El resultat d’aquestes deficiències salta a la vista. La crisi climàtica i la pèrdua de diversitat que estan posant en joc la nostra pròpia supervivència són degudes a aquesta mancança en l’estudi i la previsió dels impactes negatius de la activitat humana.
El fet que la valoració dels impactes sigui complicada no eximeix de la necessitat de determinar-la. De fet, hi ha alguns països que ja fa temps que apliquen aquesta obligatorietat d’avaluació de les polítiques públiques. Alguns ja tenen força experiència en valorar impactes subjectius o qualitatius perquè porten anys investigant i recollint informació sobre aquestes qüestions. L’exemple més conegut és el de Nova Zelanda que s’atreveix ja a efectuar els “pressupostos del benestar” estatals segons aquests criteris d’avaluació dels impactes previstos de les actuacions dels diferents ministeis.
Altres països que no estan tan avançats en aquests càlculs per poder traduir els impactes qualitatius i subjectius de tota mena en un valor numèric, opten per fer una valoració qualitativa. La més senzilla és la compilació dels impactes positius o negatius esperats de les actuacions de cada ministeri sobre la resta de ministeris dels àmbits socials, personals, ambientals, econòmics, de salut… El sol fet de tenir en compte aquests impactes, ja ajuda a poder valorar quines actuacions seran més beneficioses pel conjunt de la societat i quines no. Canadà és un d’aquests països a on l’avaluació de les polítiques s’aplica d’aquesta forma. Però no és l’únic. Segur que molts hauràn sentit parlar de l’Índex de felicitat bruta que calcula un país tan remot com Butan. Ells també apliquen la seva taula qualitativa d’impactes de les polítiques sectorials sobre la felicitat de la seva població.
Per acabar, m’agradaria parlar del cas de Gal·les que l’any 2015 va aprovar la llei de Benestar de les Generacions Futures, amb la qual es creava la figura del comissionat de les generacions futures, organisme que vetlla que les decisions polítiques del govern no tinguin repercussions negatives per al benestar de les generacions futures, de forma similar a la norma de Balears. Com que aquesta norma del País de Gal·les ja té uns quants anys, es comença a conèixer si ha tingut algun resultat destacat. Un dels exemples que ja coneixem de l’aplicació d’aquesta llei, és que el govern va decidir no construir un eix viari que s’havia planejat, perquè els impactes negatius pesaven més que els positius. Ben segur que la decisió va ser polèmica, però si volem fer front a l’emergència climàtica i a la crisi ambiental hauríem d’esperar més decisions difícils i polèmiques també a casa nostra. Imaginem si no, com s’han de valorar algunes propostes polítiques com ara l’ampliació de l’aeroport de BCN, o d’algunes autovies i altres inversions lligades als combustibles fòssils. Sempre es defensen en veu molt alta, els beneficis que comportarien en els sectors del treball i dels negocis, però la crítica pels impactes negatius en la diversitat i, sobretot, en el clima que ja ens afecta, es veu gairebé silenciada.
No és estrany que una comunitat tan tensada per la pressió turística com les Balears hagi estat la primera a aprovar l’obligació d’avaluar els impactes de les decisions polítiques. Esperem que altres comunitats també emprenguin el mateix camí i que aviat també tinguem una llei a casa nostra que ens protegeixi de les males decisions dels governs no sols a nosaltres, sinó també, a les generacions que encara no tenen veu, però que en patiran les conseqüències.
230501-EL-9-NOU-La-veu-de-les-generacions-futures-importa Descarga
